dimecres, 30 de desembre de 2009

PUNT I...
Un quadrimestre de bloc

Resto aturat davant la pàgina en blanc. Intento -mentalment- organitzar, estructurar i reestructurar tots els pensaments, positius i negatius, al llarg d'aquest primer quadrimestre al voltant de "El meu primer bloc".

Sí, és el meu primer bloc i a hores d'ara... potser l'últim!

Tenir un bloc és com tenir una agenda: has d'estar acostumat a utilitzar-la perquè sinó no serveix de res. Mai he tingut agenda i quan he hagut d'utilitzar alguna, com per exemple la que ens varen donar a l'inscriure'ns, el seu ús l'he comptat per setmanes o com a molt un parell de mesos. És tot un èxit i, aquí em llençaré una floreta reconeixent l'esforç que he hagut de fer, haver estat capaç d'escriure al bloc amb més o menys regularitat. Evidentment que cadascú té una situació personal que fa que disposi de més o de menys temps per a realitzar les seves entrades; no estic quantificant ni valorant si n'he fet les demanades ni, evidentment, justificant-me si no les he fet totes. El que vull dir és que escriure en un bloc requereix d'un temps, d'unes aptituds i d'una actitud per a que aquest tingui sentit i seguidors. Una de les finalitats del bloc és donar a conèixer un contingut personal "X" però si aquest és avorrit, està mal escrit, no és regular, etc. no paga la pena. Per això escrius un diari i l'amagues sota el matalàs o al calaix de la roba interior.


Escriure al bloc m'ha aportat en la majoria dels casos un espai on poder reflexionar, assimilar i fer meus tota una sèrie de conceptes, idees, maneres de fer... continguts varis que ara formen part del meu coneixement i que aplicaré en un futur, tan de bo, en alguna aula d'aquest país i també, un cop escrits, és un espai on tinc organitzats tots els coneixements, reflexions i continguts del quadrimestre i que em serviran no només de guia a l'hora d'estudiar pels exàmens sinó també com a recordatori i punt de referència al llarg del temps i en el meu camí cap a la docència.

Diuen que sóc massa perfeccionista; no ho sé. El que sí que sé del cert és que les coses no es fan per fer. Tinc la maduresa que em dóna l'edat i unes ganes terribles de fer una bona feina perquè m'agrada el que faig i perquè en sóc plenament conscient. Fer aquest m'ha aportat moltes coses però m'ha tret d'altres, sobretot temps. Reflexionar, assimilar i escriure requereix de temps, que difícil se'm fa escriure! Temps que no considero mal emprat però si mal gestionat.

De tota manera i, malgrat el lleuger pessimisme d'avui -no tots els dies van com un voldria-, la valoració que en faig és molt positiva. Crec que el bloc o un diari personal escrit en una llibreta que es pugui compartir amb els companys de classe i els mestres (com el documental de "Pensant en els altres" de TV3) és una molt bona eina educativa i que se n'hauria de fomentar més el seu ús. Per tant i, malgrat tot, trobo que és un encert un exercici com aquest per tot el que comporta. Punt i...seguit.

Només em resta desitjar-vos a tots i totes unes molt bones festes, que tingueu una bona sortida d'any i una millor entrada i que els vostres anhels es facin realitat.

Salut, pau i amor... no demano més.

Nota TIC:
Pel que fa les entrades TIC potser m'agradaria destacar per sobre de les altres "Més que un anunci, 2" i "Cibernàrium"


A la meva família. Gràcies pel vostre amor i paciència. Us estimo.




VA DE SEMINARI
Treballant fins l'últim dia.

Les dues últimes sessions de Seminari varen ser d'allò més complertes. Si a la resta d'assignatures ja feia ferum de vacances la nostra aula estaria revestida d'algun aïllant anti-festiu. Moltes coses a dir, moltes coses a fer i moltes ganes de... ha estat el pa de cada dia de l'assignatura i era evident, per altra banda, que fos així fins l'últim dia.

Com us dic vàrem tenir de tot. El més remarcable, a banda de les lectures en veu alta de l'Aroa i la Laia, va ser el col·loqui arran de la lectura del llibre "Va de mestres". Vàrem estar analitzant aquest vademècum per als futurs mestres i, també, per aquells que estan en actiu. Moltes coses a destacar d'aquest gran llibre ple de sabers viscuts, de referències al món del cinema, la literatura, la música, la religió, etc. que van de bracet de l'educació i és que tot educa. Però potser el que més m'ha copsat o millor m'ha posat la por al cos és l'enorme responsabilitat que tenen els mestres. Res-pon-sa-bi-li-tat. És una paraula que no aconsegueixo assimilar, que penso que em va gran i, perquè no dir-ho, -perdoneu si sóc una mica barroer- acollona.

Per tal de concloure una de les últimes entrades (d'aquest quadrimestre) crec que el Seminari es mereix una reflexió especial. Només tinc paraules de gratitud. Gràcies per donar-nos l'espai, el temps i la mestra per crear una petita àgora on s'han fet debats i crítiques de literàries i de conferències, comentat notícies, aspectes de la vida quotidiana i acadèmica, lectures en veu alta i un llarg etcètera. Gràcies als meus companys per les hores compartides, els debats intensos, les rialles sentides i els coneixements compartits. Gràcies a l'Imma per compartir amb nosaltres la seva experiència, el seu saber i ser una mestra far, pel seu tarannà que s'encomana i les poesies regalades. Un espai indispensable.

Salut!


WEBQUESTA (sessió 11.2)
WebQuest.

Ara no entrarem a discutir terminologia que si "Webquesta o Webquest", "Bloc o Blog", "Viquipèdia o Wikipèdia", etc.

El que si és clar que les definicions tant de la Comunitat Catalana de Webquest com de TermCat són clares i concises. Per tant, si voleu, us recomano llegir que en diuen ambdues sobre aquest terme.

Una Webquesta o WebQuest és una activitat didàctica de recerca guiada a través d'internet. És de caràcter col·laboratiu tot i que depenent de la temàtica també es pot donar el cas que a cada component del grup se li assigni un rol o recerca determinada (treball cooperatiu) i un cop cada integrant del grup a fet la seva part de recerca posen tots els coneixements en comú per tal de concloure el projecte final (treball col·laboratiu) i on el mestre facilita una sèrie d'enllaços per tal de començar el treball de recerca. Internet portarà als alumnes allà on les seves ganes de saber convingui. Un cop finalitzat el treball hi ha dos apartats, que crec són els més importants pel mestre: l'autoavaluació de l'alumne i les conclusions. Dos espais on reflexionar sobre el procés d'aprenentatge i els coneixements adquirits.

A tall d'exemple he triat la Webquesta o WebQuest següent:

La góndola del pasado és una webquest per a l'especialitat de música. A partir d'un enigma els alumnes hauran de resoldre tota una sèrie de preguntes relacionades amb aquesta especialitat incloent-hi història de la música però on també els aportarà coneixements de geografia i història.

L'enigma gira entorn a la figura d'Igor (Igor Stravinsky) i la seva relació amb la ciutat de Venècia.

Aquesta webquest, com la majoria de casos, està dividida en els següents apartats:
  • Introducció:
    En aquest cas se'ls presenta l'enigma a resoldre.
  • Tasques:
    Activitats a fer i fitxes per completar.
  • Procés:
    Timing de la webquest
  • Recursos:
    Enllaços i àlbum fotogràfic com a base per començar la recerca.
  • Avaluació:
    Quadre d'autoavaluació per a l'alumne.
  • Conclusions:
    En aquest cas han de completar una fitxa que els donarà la paraula amagada.

Aquesta WebQuest està presentada d'una manera atraient i engrescadora per a l'alumne i per tant aquesta motivació els portarà a resoldre totes les preguntes plantejades al llarg de les activitats. A més a més compte amb una sèrie de pistes de caràcter musical i d'imatge que completen, crec, una molt bona WebQuest.

PROJECTES TELEMÀTICS (sessió 11.1)
Public Art Project.

A grans trets un Projecte Telemàtic vindria a ser un tipus de treball cooperatiu entre escoles amb un projecte comú a través d'Internet. Aquesta visió socio-constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge potencia la interrelació entre les escoles, del mateix país i de la resta del món, que participen en el Projecte per mitjà de correus electrònics, xats, vídeo-conferències, fòrums, etc.

A tall d'exemple he triat el Projecte Telemàti
c Public Art Project.


Public Art Project és un Projecte Telemàtic d'àmbit internacional creat per construir una galeria fotogràfica amb imatges (fotografies originals fetes pels alumnes) aportades pels grups participants, que mostrin algun element artístic que es trobi en un espai públic, a l'aire lliure, de la seva localitat.

Public Art Project està pensat per a Infants i joves d'entre 10 i 18 anys. Al ser d'àmbit internacional la llengua vehicular és l'anglès tot i que es pot escriure, si es vol, una segona entrada amb l'idioma del país d'origen. Es recomana fer petits grups de treball d'entre 6 i 8 persones.

Amb Public Art Project es pretén (segons els seus creadors):
  • Fomentar el coneixement (autoria, història, significat, etc.) de les obres d'art públiques.
  • Conèixer i practicar l'ús d'eines de geoposicionament.
  • Promoure el respecte dels espais i elements públics.

Per altra banda hi ha una sèrie d'activitats relacionades:
  • Presentació del grup (foto i text)
  • Presentació de l'obra d'art públic escollida
  • Localització d'aquesta obra en un mapa col·lectiu.

I activitats opcionals:

  • Trencaclosques,
  • Caceres del tresor
  • Graffitis virtuals
  • Jocs basats en la localització d'obres d'art en un mapa
  • D'altres que es vulguin compartir amb la resta de participants

A més a més, el web de Public Art Project inclou una guia didàctica per al professorat amb orientacions i suggeriments per a la realització de les activitats.

He triat aquest Projecte pel seu caire creatiu i perquè crec que se li pot extreure molt més suc. Trobo que és un projecte obert a la creativitat, on la fotografia té un paper molt destacat sense deixar de banda el treball de recerca. Un projecte on es pot estudiar i aprofundir en temes com, evidentment, la fotografia i tot el que comporta, és a dir, intentar anar més enllà i treure-li aquell racó escollit una altra visió, potser més artística, que la simple fotografia de l'objecte. A més a més a l'aula d'informàtica podem començar a introduir als alumnes al fantàstic món dels programes d'edició d'imatge com Photoshop o Gimp; física amb treballs paral·lels sobre la llum per exemple; i perquè no química coneixent els antics mètodes de revelat i, de pas, veure les diferències entre analògic i digital, a més a més dels objectius a dalt esmentats que comprenen la història o l'aprenentage d'una llengua estrangera, el geoposicionament, etc. Tota una sèrie de matèries que poden fer d'un Projecte Telemàtic puntual un Treball per Projectes o Centre d'Interès de tot un curs de durada.

dimarts, 29 de desembre de 2009

LA PUNTA DEL NAS
Exposició sobre territori

Un cop acabades les exposicions sobre territori i revisant els apunts de la llibreta m'adono de l'evolució, de la gran evolució i transformació que han anat adquirint les nostres exposicions orals davant d'un públic avaluador. Hem de recordar que el públic assistent ha dut a cada una de les exposicions (recitació, debat i exposició territori) una pauta, per tal d'avaluar i/o autoavaluar-se, fet que comportava un xic més de pressió. Per altra banda, el format reduït de les exposicions sobre territori, si més no, ha pal·liat una mica més els nervis però de tota manera, repeteixo, la millora és ben palesa.

Tampoc tot són flors i violes (i romaní, que diu la cançó); la part negativa, potser no és la paraula adequada, ha estat que no s'ha sabut equilibrar els tres pilars de l'exposició oral: l'oratòria, la temàtica i el suport gràfic.

Crec que l'oratòria ha eclipsat els altres pilars. Per una banda, no s'ha arribat a aprofundir prou sobre el que comporta el concepte "territori" i crec que s'hagués pogut anar més enllà. El concepte és prou ampli i interessant com per trobar temàtiques més engrescadores i amb més suc. En general ha hagut una millora pel que fa a l'expressió oral i no-verbal però en detriment del contingut. En força casos s'ha triat explicar les singularitats del poble d'un dels components del grup; per aquesta raó i degut a la proximitat sentimental les exposicions eren viscudes només al 50% ja que l'altre component del grup, al no ser del poble o zona en qüestió, no se sentia prou identificat. Per una qüestió de temps i molta feina no hem anat més enllà de la punta del nas.

I per una altra, potser no s'ha treballat prou la utilització dels suports gràfics. Les presentacions multimèdia han complert la seva finalitat però, en alguns casos, han estat molt simples i sense saber explotar els recursos que ens poden oferir per tal de millorar l'exposició. Crec que en termes generals ens hem centrat més en l'exposició oral en sí que no en la temàtica i les TIC i, potser això ha fet, que algunes exposicions s'hagin fet més llargues tot i el temps limitat de sis minuts. Val a dir que la temporització dels grups va ratllar la perfecció tenint en compte que som novells.

Per la part que ens toca, a l'Esther i a mi, creiem que ens va anar prou bé. Vàrem sortir molt contents, malgrat alguns petits detalls, de la nostra exposició. Crec que vàrem saber equilibrar els tres pilars. Potser el més fluix, després de les experiències viscudes a la recitació, era l'oratòria però el bon treball fet en els altres dos, recerca sobre "Pallassos sense Fronteres" i un atraient suport gràfic, va fer que assajar fóra més fàcil i, sobretot, exposar no fóra tan "traumàtic".

Vàrem saber aprofitar el fet d'anar en parella ja que ens utilitzàvem de crossa establint un diàleg. Aquest diàleg i/o connexió va fer que en certs moments de dubte l'altre fos prou hàbil per enllaçar o canviar de tema sense que es notés gaire degut a que el diàleg ja era evident des d'un principi. No ens haguéssim pogut ajudar exposant cadascú la seva part en solitari.

Ha estat una experiència enriquidora que ens ha aportat una gran dosi d'optimisme per fer front a futures exposicions però com ja he dit en alguna altra ocasió el "rau-rau" sempre va per dins i fins que no acabes no pots dir allò de:

"Si tampoc ha estat per tant!"

dilluns, 28 de desembre de 2009

APRENENTATGE I TIC (sessió 10)
Les metàfores de Crook.

En aquesta sessió hem aprés com hi ha diverses i diferents tipologies d'ús de l'ordinador per a aprendre, com cadascuna d'elles correspon amb una concepció psicopedagògica de l'aprenentatge i com aquests diferents usos comporten diferències en els rols del mestre i l'alumne.

Charles Crook planteja quatre propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en l'àmbit educatiu i els explica a través de metàfores.

  • La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
    L'ordinador tutoritza l'aprenentatge realitzat per l'estudiant, és a dir, de la mateixa manera que hi ha una interacció entre mestre i alumne que es resumeix en la seqüència:
    iniciació (docent) > resposta (alumne) > avaluació (professor), també es pot donar entre ordinador i alumne: iniciació (ordinador) > resposta (alumne) > avaluació (ordinador) aconseguint un aprenentatge individualitzat i a mida del discent ja que aquest selecciona el grau de dificultat de l'exercici en funció dels seus coneixements. Un exemple d'aquesta pràctica seria les activitats del JClic on hi trobem un exercici que ens descobreix l'utillatge químic. En una primera part de l'exercici se'ns presenta cadascun dels elements que conformen aquest utillatge i en una segona part hem de posar en pràctica els coneixements adquirits responen a una sèrie de preguntes per després ser avaluats per l'ordinador.
  • La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
    L'ordinador, en aquesta metàfora de la construcció, és ensenyat per l'alumne. En aquest cas, l'alumne fa de mestre i va donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les taques que ha de realitzar. En aquest cas l'alumne apren a través de la descoberta, l'invenció i la construcció (concepte micromon) trobant solucions als problemes que se li van presentant pel camí. La teoria de Papert (com abans Piaget o Maria Montessori amb antecedents tals com Pestalozzi i Rousseau) resalta el paper de la descoberta i on el mestre queda relegat a un segon pla tenint un paper d'observador. Aquesta teoria s'ha qüestionat, en posteriors investigacions, argumentant que un aprenentatge totalment autònom no és la millor opció. Un camí intermig sembla doncs la solució. Aquest camí ens porta a la descoberta guiada on el mestre segueix el treball de l'Infant i, quan ho considera oportú, planteja preguntes que serveixen de guia i per a la reflexió de l'Infant.
    Un exemple de micromon seria l'objecte gràfic Tortuga (llenguatge de programació Logo) que es desplaça per la pantalla escrivint-li una sèrie de directrius. Un exemple, sense ordinador, és el joc infantil del "Trenet cec" on el infants es col·loquen amb fila india amb les mans a les espatlles del company que tenen al davant i tots, menys l'últim de la fila, tanquen els ulls. L'últim, que té els ulls oberts, va guiant la resta amb cops a l'espatlla, esquerra o dreta segons convingui, i un copet al cap per avançar i dos per aturar-se. Aquestes directrius són seguides per tots els components de la fila i aquesta va avançant confiant -cegament- amb el company/guia.
  • La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
    L'ordinador, en aquesta metàfora de la construcció, és ensenyat per l'alumne. En aquest cas, l'alumne fa de mestre i va donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les taques que ha de realitzar. En aquest cas l'alumne aprèn a través de la descoberta, l'invenció i la construcció (concepte micromon) trobant solucions als problemes que se li van presentant pel camí. La teoria de Papert (com abans Piaget o Maria Montessori amb antecedents tals com Pestalozzi i Rousseau) ressalta el paper de la descoberta i on el mestre queda relegat a un segon pla tenint un paper d'observador. Aquesta teoria s'ha qüestionat, en posteriors investigacions, argumentant que un aprenentatge totalment autònom no és la millor opció. Un camí entremig sembla doncs la solució. Aquest camí ens porta a la descoberta guiada on el mestre segueix el treball de l'Infant i, quan ho considera oportú, planteja preguntes que serveixen de guia i per a la reflexió de l'Infant.
    Un exemple de micromon seria l'objecte gràfic Tortuga (llenguatge de programació Logo) que es desplaça per la pantalla escrivint-li una sèrie de directrius. Un exemple, sense ordinador, és el joc infantil del "Trenet cec" on el infants es col·loquen amb fila índia amb les mans a les espatlles del company que tenen al davant i tots, menys l'últim de la fila, tanquen els ulls. L'últim, que té els ulls oberts, va guiant la resta amb cops a l'espatlla, esquerra o dreta segons convingui, i un copet al cap per avançar i dos per aturar-se. Aquestes directrius són seguides per tots els components de la fila i aquesta va avançant confiant -cegament- amb el company/guia.
  • La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
    Aquesta, potser, és la metàfora més evident de les quatre. Ens parla de l'ordinador com a eina de treball. Una eina de treball més que ens permet, que permet als Infants, gestionar, organitzar, agilitzar, crear, potenciar... però en cap cas substituir d'altres eines. De la mateixa manera que vàrem passar de la ploma d'au i tinter a l'estilogràfica i d'aquesta al bolígraf. L'ordinador no deixa de ser un invent més de l'ésser humà per tal de facilitar les tasques diàries i, per què no, la vida.
    Un exemple serien els correctors dels diversos programes d'edició de text, que tot i no corregir l'estil si que ens ajuden a veure aquells errors i/o faltes ortogràfiques comeses.

dilluns, 7 de desembre de 2009

A LA PRÀCTICA
Debat, recitació i exposició oral

Un cop donada la teoria i assimilada en major o menor grau s'ha donat pas a la pràctica.

Tot i tenir clars els aspectes claus de cadascuna de les intervencions hi ha un fet que es repeteix i que només es supera amb la pràctica. Parlo, evidentment, dels nervis i del seu control o millor dit de l'autocontrol que hem d'exercir per tal de mitigar i anul·lar-los per complet.

En més d'una ocasió hem comentat que els nervis es superen amb la pràctica però l'autocontrol a la pràctica (perdoneu el joc de paraules) no ho és tant com un voldria. Un cop ets "dalt l'escenari", davant el teu públic, sents com les mirades se't claven com fines agulles i tota la preparació inicial trontolla encara que els fonaments siguin ferms. "Qüestió de pràctica" et diuen; "si poguéssim realitzar aquests exercicis un dia darrere l'altre veuries com aquest neguit a quedar-te en blanc, a entrebancar-te o vés a saber quin tipus de por més desapareixeria per complet." Si home! fins i tot els grans actors, els de teatre, tenen un cuquet que els fa rau-rau... imagina't un "mindundi" com jo.

Dels tres tipus d'intervenció, el debat i l'exposició oral donen certa tranquil·litat. La diferència rau en el nivell de preparació envers la recitació, més memorística i que fa que hi hagi més neguit pel fet de poder-se quedar en blanc; el debat i l'exposició oral requereixen d'una preparació prèvia diferent: d'un estudi de recerca, d'una estructuració de continguts i de l'anàlisi d'aquests, a més a més de la preparació d'un text argumentat que està recolzat per unes fitxes, que podem consultar en qualsevol moment, i d'una presentació multimèdia -si s'escau- amb els punts clau de la intervenció. Aquesta preparació prèvia fa que la memorització (més que memorització, assimilació) sigui molt gradual ja que fem nostre el text a base d'escriure i reescriure'l.

Un altre factor a tenir en compte és si la presentació és individual o en grup. No és el mateix estar sol "davant del perill" que amb un o més companys amb els que interactues i comparteixes intervenció.

Un cop superada aquesta primera fase del neguit (si ets l'afortunat que ja la superada), cal fixar-se en d'altres detalls més formals. Totes comparteixen a grans trets una sèrie de característiques comunes com podrien ser: l'adequació del to de veu a l'espai i l'entonació, l'objectiu de la intervenció, el temps, el llenguatge corporal, la correcció lingüística, etc. Per altra banda hi ha aspectes més característics que, com hem comentat abans, només es donen en el debat i l'exposició oral. Aquests són: la selecció i ordenació de les idees (planificació), que et porten a ser clar i concís en l'exposició, l'exemplificació, ser rigorós i/o l'aportació de proves argumentals, l'adequació del recurs tecnològic escollit, l'ús correcte d'aquest recurs en el context en el que s'ha fet servir i la coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans.

De tota manera i malgrat una bona preparació, diguin el que diguin i ara com ara, la processó va per dins.

Tanmateix, espero que d'aquí un temps, si pot ser el proper quadrimestre millor, tots aquests neguits i nervis siguin només una anècdota de passadís. És curiós, ho parlàvem l'altre dia a Seminari, però aquest mal tràngol no el passes quan ets davant de la canalla. Potser, per la seva mirada innocent, gens inquisidora als meus ulls o només per la simple raó que no esperen res de tu.

Totes aquestes pràctiques (lectura en veu alta, debat, exposició oral i recitació) tan de bo tinguin continuïtat en els propers mòduls d'aquest curs i dels propers que s'esdevindran. Crec que són uns exercicis que els hem de treure el màxim profit possible per tal que, un cop davant els nostres alumnes, només notem un rau-rau com el dels bons actors.