dimecres, 30 de desembre de 2009

PUNT I...
Un quadrimestre de bloc

Resto aturat davant la pàgina en blanc. Intento -mentalment- organitzar, estructurar i reestructurar tots els pensaments, positius i negatius, al llarg d'aquest primer quadrimestre al voltant de "El meu primer bloc".

Sí, és el meu primer bloc i a hores d'ara... potser l'últim!

Tenir un bloc és com tenir una agenda: has d'estar acostumat a utilitzar-la perquè sinó no serveix de res. Mai he tingut agenda i quan he hagut d'utilitzar alguna, com per exemple la que ens varen donar a l'inscriure'ns, el seu ús l'he comptat per setmanes o com a molt un parell de mesos. És tot un èxit i, aquí em llençaré una floreta reconeixent l'esforç que he hagut de fer, haver estat capaç d'escriure al bloc amb més o menys regularitat. Evidentment que cadascú té una situació personal que fa que disposi de més o de menys temps per a realitzar les seves entrades; no estic quantificant ni valorant si n'he fet les demanades ni, evidentment, justificant-me si no les he fet totes. El que vull dir és que escriure en un bloc requereix d'un temps, d'unes aptituds i d'una actitud per a que aquest tingui sentit i seguidors. Una de les finalitats del bloc és donar a conèixer un contingut personal "X" però si aquest és avorrit, està mal escrit, no és regular, etc. no paga la pena. Per això escrius un diari i l'amagues sota el matalàs o al calaix de la roba interior.


Escriure al bloc m'ha aportat en la majoria dels casos un espai on poder reflexionar, assimilar i fer meus tota una sèrie de conceptes, idees, maneres de fer... continguts varis que ara formen part del meu coneixement i que aplicaré en un futur, tan de bo, en alguna aula d'aquest país i també, un cop escrits, és un espai on tinc organitzats tots els coneixements, reflexions i continguts del quadrimestre i que em serviran no només de guia a l'hora d'estudiar pels exàmens sinó també com a recordatori i punt de referència al llarg del temps i en el meu camí cap a la docència.

Diuen que sóc massa perfeccionista; no ho sé. El que sí que sé del cert és que les coses no es fan per fer. Tinc la maduresa que em dóna l'edat i unes ganes terribles de fer una bona feina perquè m'agrada el que faig i perquè en sóc plenament conscient. Fer aquest m'ha aportat moltes coses però m'ha tret d'altres, sobretot temps. Reflexionar, assimilar i escriure requereix de temps, que difícil se'm fa escriure! Temps que no considero mal emprat però si mal gestionat.

De tota manera i, malgrat el lleuger pessimisme d'avui -no tots els dies van com un voldria-, la valoració que en faig és molt positiva. Crec que el bloc o un diari personal escrit en una llibreta que es pugui compartir amb els companys de classe i els mestres (com el documental de "Pensant en els altres" de TV3) és una molt bona eina educativa i que se n'hauria de fomentar més el seu ús. Per tant i, malgrat tot, trobo que és un encert un exercici com aquest per tot el que comporta. Punt i...seguit.

Només em resta desitjar-vos a tots i totes unes molt bones festes, que tingueu una bona sortida d'any i una millor entrada i que els vostres anhels es facin realitat.

Salut, pau i amor... no demano més.

Nota TIC:
Pel que fa les entrades TIC potser m'agradaria destacar per sobre de les altres "Més que un anunci, 2" i "Cibernàrium"


A la meva família. Gràcies pel vostre amor i paciència. Us estimo.




VA DE SEMINARI
Treballant fins l'últim dia.

Les dues últimes sessions de Seminari varen ser d'allò més complertes. Si a la resta d'assignatures ja feia ferum de vacances la nostra aula estaria revestida d'algun aïllant anti-festiu. Moltes coses a dir, moltes coses a fer i moltes ganes de... ha estat el pa de cada dia de l'assignatura i era evident, per altra banda, que fos així fins l'últim dia.

Com us dic vàrem tenir de tot. El més remarcable, a banda de les lectures en veu alta de l'Aroa i la Laia, va ser el col·loqui arran de la lectura del llibre "Va de mestres". Vàrem estar analitzant aquest vademècum per als futurs mestres i, també, per aquells que estan en actiu. Moltes coses a destacar d'aquest gran llibre ple de sabers viscuts, de referències al món del cinema, la literatura, la música, la religió, etc. que van de bracet de l'educació i és que tot educa. Però potser el que més m'ha copsat o millor m'ha posat la por al cos és l'enorme responsabilitat que tenen els mestres. Res-pon-sa-bi-li-tat. És una paraula que no aconsegueixo assimilar, que penso que em va gran i, perquè no dir-ho, -perdoneu si sóc una mica barroer- acollona.

Per tal de concloure una de les últimes entrades (d'aquest quadrimestre) crec que el Seminari es mereix una reflexió especial. Només tinc paraules de gratitud. Gràcies per donar-nos l'espai, el temps i la mestra per crear una petita àgora on s'han fet debats i crítiques de literàries i de conferències, comentat notícies, aspectes de la vida quotidiana i acadèmica, lectures en veu alta i un llarg etcètera. Gràcies als meus companys per les hores compartides, els debats intensos, les rialles sentides i els coneixements compartits. Gràcies a l'Imma per compartir amb nosaltres la seva experiència, el seu saber i ser una mestra far, pel seu tarannà que s'encomana i les poesies regalades. Un espai indispensable.

Salut!


WEBQUESTA (sessió 11.2)
WebQuest.

Ara no entrarem a discutir terminologia que si "Webquesta o Webquest", "Bloc o Blog", "Viquipèdia o Wikipèdia", etc.

El que si és clar que les definicions tant de la Comunitat Catalana de Webquest com de TermCat són clares i concises. Per tant, si voleu, us recomano llegir que en diuen ambdues sobre aquest terme.

Una Webquesta o WebQuest és una activitat didàctica de recerca guiada a través d'internet. És de caràcter col·laboratiu tot i que depenent de la temàtica també es pot donar el cas que a cada component del grup se li assigni un rol o recerca determinada (treball cooperatiu) i un cop cada integrant del grup a fet la seva part de recerca posen tots els coneixements en comú per tal de concloure el projecte final (treball col·laboratiu) i on el mestre facilita una sèrie d'enllaços per tal de començar el treball de recerca. Internet portarà als alumnes allà on les seves ganes de saber convingui. Un cop finalitzat el treball hi ha dos apartats, que crec són els més importants pel mestre: l'autoavaluació de l'alumne i les conclusions. Dos espais on reflexionar sobre el procés d'aprenentatge i els coneixements adquirits.

A tall d'exemple he triat la Webquesta o WebQuest següent:

La góndola del pasado és una webquest per a l'especialitat de música. A partir d'un enigma els alumnes hauran de resoldre tota una sèrie de preguntes relacionades amb aquesta especialitat incloent-hi història de la música però on també els aportarà coneixements de geografia i història.

L'enigma gira entorn a la figura d'Igor (Igor Stravinsky) i la seva relació amb la ciutat de Venècia.

Aquesta webquest, com la majoria de casos, està dividida en els següents apartats:
  • Introducció:
    En aquest cas se'ls presenta l'enigma a resoldre.
  • Tasques:
    Activitats a fer i fitxes per completar.
  • Procés:
    Timing de la webquest
  • Recursos:
    Enllaços i àlbum fotogràfic com a base per començar la recerca.
  • Avaluació:
    Quadre d'autoavaluació per a l'alumne.
  • Conclusions:
    En aquest cas han de completar una fitxa que els donarà la paraula amagada.

Aquesta WebQuest està presentada d'una manera atraient i engrescadora per a l'alumne i per tant aquesta motivació els portarà a resoldre totes les preguntes plantejades al llarg de les activitats. A més a més compte amb una sèrie de pistes de caràcter musical i d'imatge que completen, crec, una molt bona WebQuest.

PROJECTES TELEMÀTICS (sessió 11.1)
Public Art Project.

A grans trets un Projecte Telemàtic vindria a ser un tipus de treball cooperatiu entre escoles amb un projecte comú a través d'Internet. Aquesta visió socio-constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge potencia la interrelació entre les escoles, del mateix país i de la resta del món, que participen en el Projecte per mitjà de correus electrònics, xats, vídeo-conferències, fòrums, etc.

A tall d'exemple he triat el Projecte Telemàti
c Public Art Project.


Public Art Project és un Projecte Telemàtic d'àmbit internacional creat per construir una galeria fotogràfica amb imatges (fotografies originals fetes pels alumnes) aportades pels grups participants, que mostrin algun element artístic que es trobi en un espai públic, a l'aire lliure, de la seva localitat.

Public Art Project està pensat per a Infants i joves d'entre 10 i 18 anys. Al ser d'àmbit internacional la llengua vehicular és l'anglès tot i que es pot escriure, si es vol, una segona entrada amb l'idioma del país d'origen. Es recomana fer petits grups de treball d'entre 6 i 8 persones.

Amb Public Art Project es pretén (segons els seus creadors):
  • Fomentar el coneixement (autoria, història, significat, etc.) de les obres d'art públiques.
  • Conèixer i practicar l'ús d'eines de geoposicionament.
  • Promoure el respecte dels espais i elements públics.

Per altra banda hi ha una sèrie d'activitats relacionades:
  • Presentació del grup (foto i text)
  • Presentació de l'obra d'art públic escollida
  • Localització d'aquesta obra en un mapa col·lectiu.

I activitats opcionals:

  • Trencaclosques,
  • Caceres del tresor
  • Graffitis virtuals
  • Jocs basats en la localització d'obres d'art en un mapa
  • D'altres que es vulguin compartir amb la resta de participants

A més a més, el web de Public Art Project inclou una guia didàctica per al professorat amb orientacions i suggeriments per a la realització de les activitats.

He triat aquest Projecte pel seu caire creatiu i perquè crec que se li pot extreure molt més suc. Trobo que és un projecte obert a la creativitat, on la fotografia té un paper molt destacat sense deixar de banda el treball de recerca. Un projecte on es pot estudiar i aprofundir en temes com, evidentment, la fotografia i tot el que comporta, és a dir, intentar anar més enllà i treure-li aquell racó escollit una altra visió, potser més artística, que la simple fotografia de l'objecte. A més a més a l'aula d'informàtica podem començar a introduir als alumnes al fantàstic món dels programes d'edició d'imatge com Photoshop o Gimp; física amb treballs paral·lels sobre la llum per exemple; i perquè no química coneixent els antics mètodes de revelat i, de pas, veure les diferències entre analògic i digital, a més a més dels objectius a dalt esmentats que comprenen la història o l'aprenentage d'una llengua estrangera, el geoposicionament, etc. Tota una sèrie de matèries que poden fer d'un Projecte Telemàtic puntual un Treball per Projectes o Centre d'Interès de tot un curs de durada.

dimarts, 29 de desembre de 2009

LA PUNTA DEL NAS
Exposició sobre territori

Un cop acabades les exposicions sobre territori i revisant els apunts de la llibreta m'adono de l'evolució, de la gran evolució i transformació que han anat adquirint les nostres exposicions orals davant d'un públic avaluador. Hem de recordar que el públic assistent ha dut a cada una de les exposicions (recitació, debat i exposició territori) una pauta, per tal d'avaluar i/o autoavaluar-se, fet que comportava un xic més de pressió. Per altra banda, el format reduït de les exposicions sobre territori, si més no, ha pal·liat una mica més els nervis però de tota manera, repeteixo, la millora és ben palesa.

Tampoc tot són flors i violes (i romaní, que diu la cançó); la part negativa, potser no és la paraula adequada, ha estat que no s'ha sabut equilibrar els tres pilars de l'exposició oral: l'oratòria, la temàtica i el suport gràfic.

Crec que l'oratòria ha eclipsat els altres pilars. Per una banda, no s'ha arribat a aprofundir prou sobre el que comporta el concepte "territori" i crec que s'hagués pogut anar més enllà. El concepte és prou ampli i interessant com per trobar temàtiques més engrescadores i amb més suc. En general ha hagut una millora pel que fa a l'expressió oral i no-verbal però en detriment del contingut. En força casos s'ha triat explicar les singularitats del poble d'un dels components del grup; per aquesta raó i degut a la proximitat sentimental les exposicions eren viscudes només al 50% ja que l'altre component del grup, al no ser del poble o zona en qüestió, no se sentia prou identificat. Per una qüestió de temps i molta feina no hem anat més enllà de la punta del nas.

I per una altra, potser no s'ha treballat prou la utilització dels suports gràfics. Les presentacions multimèdia han complert la seva finalitat però, en alguns casos, han estat molt simples i sense saber explotar els recursos que ens poden oferir per tal de millorar l'exposició. Crec que en termes generals ens hem centrat més en l'exposició oral en sí que no en la temàtica i les TIC i, potser això ha fet, que algunes exposicions s'hagin fet més llargues tot i el temps limitat de sis minuts. Val a dir que la temporització dels grups va ratllar la perfecció tenint en compte que som novells.

Per la part que ens toca, a l'Esther i a mi, creiem que ens va anar prou bé. Vàrem sortir molt contents, malgrat alguns petits detalls, de la nostra exposició. Crec que vàrem saber equilibrar els tres pilars. Potser el més fluix, després de les experiències viscudes a la recitació, era l'oratòria però el bon treball fet en els altres dos, recerca sobre "Pallassos sense Fronteres" i un atraient suport gràfic, va fer que assajar fóra més fàcil i, sobretot, exposar no fóra tan "traumàtic".

Vàrem saber aprofitar el fet d'anar en parella ja que ens utilitzàvem de crossa establint un diàleg. Aquest diàleg i/o connexió va fer que en certs moments de dubte l'altre fos prou hàbil per enllaçar o canviar de tema sense que es notés gaire degut a que el diàleg ja era evident des d'un principi. No ens haguéssim pogut ajudar exposant cadascú la seva part en solitari.

Ha estat una experiència enriquidora que ens ha aportat una gran dosi d'optimisme per fer front a futures exposicions però com ja he dit en alguna altra ocasió el "rau-rau" sempre va per dins i fins que no acabes no pots dir allò de:

"Si tampoc ha estat per tant!"

dilluns, 28 de desembre de 2009

APRENENTATGE I TIC (sessió 10)
Les metàfores de Crook.

En aquesta sessió hem aprés com hi ha diverses i diferents tipologies d'ús de l'ordinador per a aprendre, com cadascuna d'elles correspon amb una concepció psicopedagògica de l'aprenentatge i com aquests diferents usos comporten diferències en els rols del mestre i l'alumne.

Charles Crook planteja quatre propostes de categorització de l'ús de l'ordinador en l'àmbit educatiu i els explica a través de metàfores.

  • La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
    L'ordinador tutoritza l'aprenentatge realitzat per l'estudiant, és a dir, de la mateixa manera que hi ha una interacció entre mestre i alumne que es resumeix en la seqüència:
    iniciació (docent) > resposta (alumne) > avaluació (professor), també es pot donar entre ordinador i alumne: iniciació (ordinador) > resposta (alumne) > avaluació (ordinador) aconseguint un aprenentatge individualitzat i a mida del discent ja que aquest selecciona el grau de dificultat de l'exercici en funció dels seus coneixements. Un exemple d'aquesta pràctica seria les activitats del JClic on hi trobem un exercici que ens descobreix l'utillatge químic. En una primera part de l'exercici se'ns presenta cadascun dels elements que conformen aquest utillatge i en una segona part hem de posar en pràctica els coneixements adquirits responen a una sèrie de preguntes per després ser avaluats per l'ordinador.
  • La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
    L'ordinador, en aquesta metàfora de la construcció, és ensenyat per l'alumne. En aquest cas, l'alumne fa de mestre i va donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les taques que ha de realitzar. En aquest cas l'alumne apren a través de la descoberta, l'invenció i la construcció (concepte micromon) trobant solucions als problemes que se li van presentant pel camí. La teoria de Papert (com abans Piaget o Maria Montessori amb antecedents tals com Pestalozzi i Rousseau) resalta el paper de la descoberta i on el mestre queda relegat a un segon pla tenint un paper d'observador. Aquesta teoria s'ha qüestionat, en posteriors investigacions, argumentant que un aprenentatge totalment autònom no és la millor opció. Un camí intermig sembla doncs la solució. Aquest camí ens porta a la descoberta guiada on el mestre segueix el treball de l'Infant i, quan ho considera oportú, planteja preguntes que serveixen de guia i per a la reflexió de l'Infant.
    Un exemple de micromon seria l'objecte gràfic Tortuga (llenguatge de programació Logo) que es desplaça per la pantalla escrivint-li una sèrie de directrius. Un exemple, sense ordinador, és el joc infantil del "Trenet cec" on el infants es col·loquen amb fila india amb les mans a les espatlles del company que tenen al davant i tots, menys l'últim de la fila, tanquen els ulls. L'últim, que té els ulls oberts, va guiant la resta amb cops a l'espatlla, esquerra o dreta segons convingui, i un copet al cap per avançar i dos per aturar-se. Aquestes directrius són seguides per tots els components de la fila i aquesta va avançant confiant -cegament- amb el company/guia.
  • La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
    L'ordinador, en aquesta metàfora de la construcció, és ensenyat per l'alumne. En aquest cas, l'alumne fa de mestre i va donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les taques que ha de realitzar. En aquest cas l'alumne aprèn a través de la descoberta, l'invenció i la construcció (concepte micromon) trobant solucions als problemes que se li van presentant pel camí. La teoria de Papert (com abans Piaget o Maria Montessori amb antecedents tals com Pestalozzi i Rousseau) ressalta el paper de la descoberta i on el mestre queda relegat a un segon pla tenint un paper d'observador. Aquesta teoria s'ha qüestionat, en posteriors investigacions, argumentant que un aprenentatge totalment autònom no és la millor opció. Un camí entremig sembla doncs la solució. Aquest camí ens porta a la descoberta guiada on el mestre segueix el treball de l'Infant i, quan ho considera oportú, planteja preguntes que serveixen de guia i per a la reflexió de l'Infant.
    Un exemple de micromon seria l'objecte gràfic Tortuga (llenguatge de programació Logo) que es desplaça per la pantalla escrivint-li una sèrie de directrius. Un exemple, sense ordinador, és el joc infantil del "Trenet cec" on el infants es col·loquen amb fila índia amb les mans a les espatlles del company que tenen al davant i tots, menys l'últim de la fila, tanquen els ulls. L'últim, que té els ulls oberts, va guiant la resta amb cops a l'espatlla, esquerra o dreta segons convingui, i un copet al cap per avançar i dos per aturar-se. Aquestes directrius són seguides per tots els components de la fila i aquesta va avançant confiant -cegament- amb el company/guia.
  • La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
    Aquesta, potser, és la metàfora més evident de les quatre. Ens parla de l'ordinador com a eina de treball. Una eina de treball més que ens permet, que permet als Infants, gestionar, organitzar, agilitzar, crear, potenciar... però en cap cas substituir d'altres eines. De la mateixa manera que vàrem passar de la ploma d'au i tinter a l'estilogràfica i d'aquesta al bolígraf. L'ordinador no deixa de ser un invent més de l'ésser humà per tal de facilitar les tasques diàries i, per què no, la vida.
    Un exemple serien els correctors dels diversos programes d'edició de text, que tot i no corregir l'estil si que ens ajuden a veure aquells errors i/o faltes ortogràfiques comeses.

dilluns, 7 de desembre de 2009

A LA PRÀCTICA
Debat, recitació i exposició oral

Un cop donada la teoria i assimilada en major o menor grau s'ha donat pas a la pràctica.

Tot i tenir clars els aspectes claus de cadascuna de les intervencions hi ha un fet que es repeteix i que només es supera amb la pràctica. Parlo, evidentment, dels nervis i del seu control o millor dit de l'autocontrol que hem d'exercir per tal de mitigar i anul·lar-los per complet.

En més d'una ocasió hem comentat que els nervis es superen amb la pràctica però l'autocontrol a la pràctica (perdoneu el joc de paraules) no ho és tant com un voldria. Un cop ets "dalt l'escenari", davant el teu públic, sents com les mirades se't claven com fines agulles i tota la preparació inicial trontolla encara que els fonaments siguin ferms. "Qüestió de pràctica" et diuen; "si poguéssim realitzar aquests exercicis un dia darrere l'altre veuries com aquest neguit a quedar-te en blanc, a entrebancar-te o vés a saber quin tipus de por més desapareixeria per complet." Si home! fins i tot els grans actors, els de teatre, tenen un cuquet que els fa rau-rau... imagina't un "mindundi" com jo.

Dels tres tipus d'intervenció, el debat i l'exposició oral donen certa tranquil·litat. La diferència rau en el nivell de preparació envers la recitació, més memorística i que fa que hi hagi més neguit pel fet de poder-se quedar en blanc; el debat i l'exposició oral requereixen d'una preparació prèvia diferent: d'un estudi de recerca, d'una estructuració de continguts i de l'anàlisi d'aquests, a més a més de la preparació d'un text argumentat que està recolzat per unes fitxes, que podem consultar en qualsevol moment, i d'una presentació multimèdia -si s'escau- amb els punts clau de la intervenció. Aquesta preparació prèvia fa que la memorització (més que memorització, assimilació) sigui molt gradual ja que fem nostre el text a base d'escriure i reescriure'l.

Un altre factor a tenir en compte és si la presentació és individual o en grup. No és el mateix estar sol "davant del perill" que amb un o més companys amb els que interactues i comparteixes intervenció.

Un cop superada aquesta primera fase del neguit (si ets l'afortunat que ja la superada), cal fixar-se en d'altres detalls més formals. Totes comparteixen a grans trets una sèrie de característiques comunes com podrien ser: l'adequació del to de veu a l'espai i l'entonació, l'objectiu de la intervenció, el temps, el llenguatge corporal, la correcció lingüística, etc. Per altra banda hi ha aspectes més característics que, com hem comentat abans, només es donen en el debat i l'exposició oral. Aquests són: la selecció i ordenació de les idees (planificació), que et porten a ser clar i concís en l'exposició, l'exemplificació, ser rigorós i/o l'aportació de proves argumentals, l'adequació del recurs tecnològic escollit, l'ús correcte d'aquest recurs en el context en el que s'ha fet servir i la coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans.

De tota manera i malgrat una bona preparació, diguin el que diguin i ara com ara, la processó va per dins.

Tanmateix, espero que d'aquí un temps, si pot ser el proper quadrimestre millor, tots aquests neguits i nervis siguin només una anècdota de passadís. És curiós, ho parlàvem l'altre dia a Seminari, però aquest mal tràngol no el passes quan ets davant de la canalla. Potser, per la seva mirada innocent, gens inquisidora als meus ulls o només per la simple raó que no esperen res de tu.

Totes aquestes pràctiques (lectura en veu alta, debat, exposició oral i recitació) tan de bo tinguin continuïtat en els propers mòduls d'aquest curs i dels propers que s'esdevindran. Crec que són uns exercicis que els hem de treure el màxim profit possible per tal que, un cop davant els nostres alumnes, només notem un rau-rau com el dels bons actors.

diumenge, 6 de desembre de 2009

SEMINARI ENLLAUNAT II
Com ha anat la setmana d'activitats extraordinàries i altres.

Em sembla que estic entrant en una dinàmica no gaire positiva, si fa o no fa com la de l'equip de bàsquet on jugo. M'explico, vàrem començar molt bé però, de cop i volta, les derrotes es varen anar succeïnt, una darrera l'altra, sense que ningú ho pogués aturar. No he arribat a aquests extrems al bloc però si me'n descuido...

Després de la setmana d'activitats extraordinàries toca explicar-les una miqueta al seminari. Una miqueta? Podríem estar setmanes explicant i analitzant-les!

La Vanesa va fer la lectura en veu alta d'un fragment del llibre de Jorge Bucay anomenat "Contes per pensar". La lectura ha anat prou bé; com a fets a destacar podríem esmentar alguna dificultat en la pronúncia de la "g" i el "català de Barcelona" més proper a la pronúncia castellana. Per la resta molt bé: bona vocalització i bon "tempo".

Després vàrem obrir un debat, no preparat però que suposo que és la gràcia del seminari; el fet d'estar en petit commité dóna lloc a que es pugui modificar el "guió". Ben bé no va ser un debat però si que es va obrir una bona xerrada sobre el fet de parlar en públic i que, malgrat la teoria apresa i l'experiència personal de cadascú, quan toca l'hora de posar-se davant del "respectable" sorgeixen les pors i els neguits altrament anomenats nervis.

Vàrem comentar la conferència de l'Eulàlia Bosch. Què dir-ne? Doncs, que després de les espectatives creades al seu voltant la xerrada no va ser tal i com esperàvem. Potser l'Imma ha estat la primera sorpresa ja que ens la va "vendre" molt bé però o no era el seu dia o els "flaixos" de les càmeres eren molestos o ves a saber. De tota manera va ser prou interessant i malgrat tot em va semblar que estava força bé, sobretot a nivell d'imatge. Aquestes estaven escollides amb molta meticulositat i eren molt artístiques, de la mateixa manera que algunes de les metàfores.

L'endemà va ser el meu torn i vaig llegir un fragment d'una història quotidiana del llibre "Pell d'armadillo" d'en Jordi Puntí. Destacaria l'excessiva velocitat de lectura que va fer que no marqués prou les pauses. Malgrat tot, a nivell pronúncia, vocalització, etc. l'autocrítica i crítica va ser positiva.

Després vàrem continuar amb l'actualitat educativa. L'Imma R., en Nacho i jo vàrem comentar una notícia que feia referència a la LEC i que duia com a tilular:

Els directors podran crear classes d’alumnes amb edats diverses

La notícia amagava un debat molt més interessant com és la creació a les escoles públiques d'un equip directiu, amb un sol cap visible, amb potestat per sancionar la manca de professionalitat d'alguns docents, entre d'altres tasques. El debat a la taula el seminari estava servit. Després d'explicar una mica més en profunditat la notícia vàrem analitzar les possibles causes per les quals s'ha arribat a aquest extrem. Bàsicament és que la figura del funcionariat està devaluada i per culpa d'uns pocs n'han sortit escaldats la resta. També és ben cert que algunes escoles han perdut el nord i que el professorat que hi treballa sembla que faci la guerra pel seu compte i se n'oblidi del treball en equip. Cal doncs posar-hi remei.

Tot seguit vàrem comentar les estades a les escoles amb el/la guia de 3r curs. Només va donar temps a explicar dues esoles ja que crec, i demano disculpes, que tant l'Aroa com jo ens vàrem excedir en el temps d'exposició. Teníem tantes coses a dir i tan interessants que no ens volíem deixar res. La Laia, amb el poc temps que li vàrem deixar, va explicar la seva experiència a l'escola Sant Jordi; una escola que segueix el mètode ecològic naturalista, que funciona per projectes i no fa servir llibres de text.
La setmana passada va começar amb la lectura en veu alta d'en Robert sense oblidar-nos de comentar els seus apunts, que passaran a la posteritat, de la conferència de l'Eulàlia Bosch. en Robert ens va llegir un fragment del llibre "I no parava de ploure" d'Antoni Dalmases. Com a fet més remarcable va ser la poca vocalització tot i començar prou bé. Per donar temps a fer totes les lectures a partir d'aquest dia vàrem tenir lectura doble. La Laia-Anna va ser la següent lectora i, com la Vanesa, va triar un fragment del llibre "Contes per pensar". Ens va sorprendre, gairebé a tothom, com li canvia la fonètica quan llegeix. No sembla la mateixa persona!
Després vàrem acabar de comentar les escoles visitades amb una frase. La Georgina i en Guillem varen anar a l'Escola Pia i varen destacar la diferència de mètode que hi havia entre 3 docents dels mateix centre; en Sergi i en Raül varen anar a l'Escola Sagrada Família d'Horta. Varen destacar el bon ambient que es respirava al centre tot i les 6 línies. Els va cridaqr l'atenció una classe amb uns nens molt tranquils i modèlics amb una mestra molt pacient i que parlava molt lentament. Per finalitzar, en Nacho ens va explicar la seva experiència a l'Escola Peter Pan. No li va agradar gaire i la va catalogar com a "escola antiga". Una cosa que li va cridar l'atenció va ser "les reflexions del dia anterior" que es practicava en aquest centre.
Amb una mica més de detall vàrem explicar com varen anar les visites a les escoles. L'Amanda i jo vàrem explicar la visita a l'escola El Puig. Un centre que treballa per projectes i on l'art hi té una importància cabdal. L'escola va nèixer ara fa 40 anys com a revolució a l'escola del moment amb un mètode innovador que encara avui és mirall per a moltes escoles.

En Robert i en Sergi ens varen explicar l'Escola Arc Iris que anteriorment es deia "26 de enero" i que era per a persones discapacitades. Varen destacar el seu programa de ràdio dins un projecte de l'assignatura de llengua, el carteig amb una escola de Nigèria i la no sobreprotecció dels Infants del centre.





PROJECTE DARWUKA
Setmana d'Activitats Extraordinàries.

Per tal de concloure aquesta setmana d'activitats extraordinàries se'ns ha encarregat la tasca de visitar un Centre Educatiu, Cultural o similar i preguntar pels seus Serveis educatius.

Dins les meves experiències vitals està la cooperació i no volia deixar passar l'oportunitat de fer conèixer el magnífic treball que es fa des del Projecte Darwuka de Creu Roja Terrassa. Aquest projecte es porta realitzant des del 1999 i enguany fa 10 anys. Felicitats!

És un projecte de voluntariat per a l'ensenyament de la llengua amb els següents objectius:
  • Oferir una formació de caire prelaboral per facilitar la integració social i laboral.
  • Facilitar l'aprenentatge de la llengua funcional.
  • Proporcionar eines per a l'autonomia i el creixement personals.
  • Dotar de les habilitats socials i comunicatives per l'establiment en el nou context de residència.
  • Ser un espai de relació reconfortant, enriquidor i de restabliment emocional.
El Projecte Darwuka ha ofertat i oferta diferents tipus d'ensenyament no formal:
  • Alfabetitzacio digital
  • Cursos de llengua espanyola i catalana
  • Carnet de conduir B1 (conveni Creu Roja, Ajuntament de Terrassa i Agrupació d'Autoescoles)
  • Chebb Darwuka (joves de carrer)
  • POI
  • Street Class
Amb 10 anys han passat de 60 alumnes i 4 voluntaris a 260 alumnes i més de 20 voluntaris amb el boca-orella com a única via de publicitat.

El perfil d'alumnes de les classes d'espanyol és d'homes immigrats treballadors de parla no hispana, d'aquests: un 60% són magrebins, 20% senegalesos i la resta d'arreu del món. Pel que fa a les classes de català la majoria de les persones són d'Amèrica del Sud i Central. Tots ells tenen la particularitat que estudien de nit després de dures jornades, la qual cosa suposa un alt grau d'implicació. Aquest fet demostra el seu interès per conèixer la llengua com a primer pas per a la seva integració sociolaboral i per sentir-se part activa de la societat.

La metodologia del Projecte Darwuka es basa en la pedagogia activa i llibertària, l'aprenentatge diàlogic, la flexibilitat, la participació i l'intercanvi prenent com a model l'estil que el pedagog bresiler Paulo Freire va aplicar amb tant d'èxit a les capes més oprimides de la societat brasilera.

A més a més:
  • Entenen la docència com un diàleg igualitari, que representa un reconeixement personal i fomenta l'augment de l'autoestima i l'autoconcepte com a ciutadans d'igual categoria.
  • Creen un clima còmode i reconfortant que permet la creació d'espais de relació per a la transmissió d'aspectes actitudinals, habilitats socials i valors comunitaris.
  • Els continguts estan adaptats a les necessitats de les persones i resulten útils, funcionals i significatius, amb classes dinàmiques que requereixen la participació i que potencien l'experimentació i la vivència dels mateixos cotinguts.
  • Com a model d'escola participativa la seva tasca es realitza més enllà de les aules (Chebb Darwuka, Street class, activitats extraordinàries, etc.)
El Darwuka neix com a reflex d'una realitat i arrel dels conflictes racials esdevinguts a Ca N'Anglada. Perquè la convivència no serà possible sense el diàleg i l'intercanvi, així doncs, la llengua és necessària per, simplement, conversar. Sense cert domini de la llengua és fa molt difícil la recerca de feina i l'accés a l'ocupació. Perquè sovint la millora de les condicions de vida passa per poder-se comunicar i, especialment per poder-se fer escoltar. Perquè entenen la integració com un esforç per part de les persones immigrades, però també de la societat d'acollida, que ha de promoure mesures a favor de la justícia social i perquè l'educació és un dret universal. I tothom hi ha de tenir accés vingui d'on vingui, i vingui com vingui.

M'agradaria donar les gràcies en Dani i l'Esther Soto, coordinadors del Projecte Darwuka, pel seu temps i amistat.



CIBERNÀRIUM
Setmana d'Activitats Extraordinàries.

Un cop acaba la conferència Fer de Mestres vàrem anar, de pressa i corrents, al Cibernàrium. El Cibernàrium està ubicat dins un parc tecnològic de 2000 metres quadrats on podem trobar-hi una vuitantena d'empreses dedicades a l'àmbit tecnològic. El Centre de Divulgació Tecnològic Cibernàrium (CDTC) n'ocupa 1000 dels 2000 metres quadrats totals. El CDTC es basa en tres punts: primer, l'Alfabetització Digital i capacitació digital. Segon, la formació i divulgació de les noves tecnologies i per últim es preocupa pel desenvolupament personal i professional.

Com a repte de futur volen dotar a totes les biblioteques i centres culturals catalans d'antenes Cibernàrium o el que és el mateix, punts de formació arreu del nostre país.

Després d'aquesta introducció, el catedràtic J.M Pérez Tornero i el doctor Santiago Tejedor de la Facultat de Periodisme i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens varen parlar, bàsicament, del paper de la tecnologia 2.0 en l'educació. Després de fer un repàs pels diferents tipologies d'Escola al llarg del temps (E. Filosòfica, E. Dialògica, E. del Llibre Sagrat, E. dels tallers Gremials, i E. Burgesa) i determinar quin és el paper d'aquesta actualment, Escola reserva o "guarderia", l'Escola de la docilitat, de la cultura horitzontal, la fàbrica de coneixement centralitzadora, burocràtica, homogeneïtzadora i desincentivadora. Trencada quan el monopoli del saber és ocupat pels mitjans de comunicació. S'ha de fer una Escola oberta i per tant, l'educació ha de canviar i patir una revolució.

Com ha de ser l'escola del futur?
  • Què paga la pena aprendre?
  • Les escoles no estaran aïllades sinó en xarxa (escoles multilingües de formació cosmopolita).
  • Recursos audiovisuals en xarxa (no gaires llibres).
  • No hi haurà diferència entre casa i escola (implicació de tothom).
  • No només hi haurà exàmens escrits sinó també de visuals.
3 exemples d'eines importants que obren noves portes. Aquestes eines no estaven pensades, inicialment, per a una finalitat educativa però tenen grans potencialitats educatives.
  • VozMe: Orador virtual de fàcil ús (MP3)
  • Approbo: Indica la part o parts d'un text que ha estat "copiat" d'internet.
  • EyeOs: Escriptoris per a l'alumnat.
Què és la web 2.0?

Abans però cal dir dues mitges mentides d'internet. La primera és que es garanteix la democratització a l'accés a la informació i la segona la formació de la "Biblioteca d'Alexandria Digital" en un laberint caòtic.

La web 2.0 és:
  • La democratització real (Weblogs com a filtres en el laberint)
  • La conversió de ciutadans lectors per ciutadans emissors.
És una web, per tant, que confia en els seus usuaris que per altra banda són els millors controladors de qualitat.



La web 2.0 és la web de la gent; dóna veu a totes aquelles persones que no en tenien i a més a més:
  • Potencia les experiències.
  • Permet jugar.
  • El comportament de l'usuari no està predeterminat.
  • No és un software tancat.
  • No creu en els drets de propietat.
  • Està en beta eterna.
  • Web del hacker.
La web 2.0 ens obliga a:
  • Veure
  • Escoltar
  • Llegir
  • Escriure - amb paraules, imatges, sons, interactius...
  • Gestionar - figura de l'educomunicador/gestor de continguts
  • Innovar
Això comporta que tothom pot informar i aquí recau la importància del món educador.

Aquesta metamorfosi de la web no acaba aquí. Ara tenim la 2.0 (web social) però arribarà la 3.0 (web semàntica) i la 4.0 (web intel·ligent)



Per finalitzar vàrem parlar de com hauria de ser el mestre del futur. Les seves característiques i competències.
  • Canvi cultural.
  • Formació mestres. Alfabetització digital (alguns alumnes saben més que els propis professors).
  • Aprendre conceptes. El funcionament general de les eines. Els programes són caducs i cal despertar la curiositat del mestre.
  • No ensenyar des del punt de vista tècnic, cal un ensenyament intuïtiu. Explorar informació (no creure's-ho tot, contrastar info i validar ja que som responsables de la història, transmeten coneixement) > obtenir info > crear solucions.
Però per sobre de tot hem de ser usuaris crítics.


EULÀLIA BOSCH (CONFERÈNCIA)
Setmana d'Activitats Extraordinàries.

Fer de mestre, aquest és el títol de la conferència amb la que la professora de filosofia Eulàlia Bosch va obrir la Setmana d'Activitats Extraordinàries.

Primer de tot m'agradaria destacar el seu tractament de la imatge i com aquesta adquireix molta notorietat i no hi pots restar indiferent. Quan, al llarg de gairebé tota la conferència, l'Eulàlia Bosch ens remarcava el fet de cultivar la curiositat de l'infant a través de l'art no ho deia per dir, totes les imatges que vaig poder veure, encara que fossin per reforçar un petit detall, estaven escollides amb una cura i saviesa dignes d'elogi i, a més a més, algunes d'elles, autèntiques obres d'art.

Durant tota la xerrada ens va fer reflexionar sobre el paper del mestre en el marc de Barcelona, ja que per ella és molt important ajudar al nens que creixen a ser algú en el seu entorn, fixar-nos-hi en els detalls que intervenen en aquest creixement. La ciutat l'aprenem a viure no només a través dels mestres sinó també de la gent que ens envolta. Tothom educa però els mestres han de fer conèixer i aprendre a viure la pròpia ciutat, a reconèixer el seu lloc (arrelament).

Però, què és fer de mestre?
És fer saber que ets algú que acompanya, que alimenta la curiositat, que et fa fort davant els problemes i sobretot saber usar les arts per a tants nobles finalitats. Les arts han de servir per l'ofici de mestre però també a ser-ho. Cal voler ser savi, la didàctica per ella sola no va enlloc. Cal dedicar-se amb passió a l'estudi, a la descoberta del món i com habitar-lo. Cal ser un gran lector per ensenyar a llegir. Fer d'acomodador de cinema, és a dir, fer trobar el lloc i després anar al darrera i observar. Apostar pel coneixement i els seus aliats per ajudar els nens que creixen.


Durant la xerrada va fer un petit parèntesi i ens va comentar el Projecte Cerdà, un dels molts projectes que s'han fet des de l'Any Cerdà. Enllaçant-ho amb el paper del mestre en el marc de Barcelona ens va explicar que en el plànol de la Ciutat Comtal no estaven contemplades les escoles ni els centres culturals; una de les tasques del seu estudi ha estat incorporar tots aquests Centres Educatius, no només mostrant la seva ubicació, sinó també, inserint-hi treballs. En paraules d'Eulàlia Bosch: "La ciutat on es viu s'ha de reconèixer i saber-ne els seus secrets per alimentar la insaciable curiositat."

Una conferència molt interessant que tan de bo li haguem pogut extraure tot el suc que contenia.

diumenge, 22 de novembre de 2009

SETMANA D'ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES
Conferències, visites a escoles, centres educatius no formals i serveis educatius.

Un cop acabada la setmana i fent memòria del viscut i après, reflexiono sobre tot allò que m'ha aportat cadascuna de les activitats que n'he tingut la sort de ser partícip. Algunes més vivencials i d'altres més teòriques però cadascuna d'elles ha deixat, dins els meu viatge cap a la docència, una empremta que recordaré sempre.

Abans de fer el comentari de cadascuna de les activitats m'agradaria fer una crítica, sempre constructiva per descomptat. Tema xerrades i/o conferències: entenc que ens haguem d'ajustar a les agendes dels oradors, centres, disponibilitat de sales i mil i un etcètera que desconec. Però fer dues conferències al mateix dia, consecutives i, a més a més, havent de creuar Barcelona em sembla excessiu. Pel que fa la resta... perfecte! (ja que he pogut anar als centres escollits, si no hagués estat el cas... també! ja que sempre se'n treu profit i més ara que comencem).

Per tal de no fer una entrada massa llarga, tot seguit, us exposo cadascuna de les activitats que vàrem realitzar durant la setmana.

Els enllaços són els següents:

dissabte, 14 de novembre de 2009

SEMINARI ENLLAUNAT
Retorn de "L'Elogi de la feblesa, setmana d'activitats extraordinàries, actualitat educativa, lectura en veu alta i no per aquest ordre.

Aquesta setmana el Seminari ha estat dens, dins la llauna no hi cabien més sardines! No és que haguem ampliat el nombre d'alumnes o que l'aula sigui més petita sinó que els temes tractats i la informació rebuda ha estat força i variada. Com va dir Jack l'Esbudellador, "anem per parts".

Lectura en veu alta:
Aquesta setmana els ha tocat a la Judit i en Sergi, que a hores d'ara, encara té els peus dins la galleda. La Judit ens ha llegit un fragment d'El secret de la Lena d'en Michael Ende, i en Sergi, Bitllet d'anada i tornada de Gemma Lienas. Aquesta setmana ho hem fet un xic diferent, un de nosaltres, l'Imma, n'ha fet l'avaluació personal de la lectura i en Sergi s'ha autoavaluat.. Hem parlat de la velocitat, de la posició del cos, l'expressivitat, les pauses i entonació, del to, de la vocalització, de la fonètica. Com podeu comprovar, a mesura que avancen les setmanes, cada cop anem treient més suc i aquestes aportacions també es noten en les lectures dels companys.

Actualitat educativa:
Ambdós articles d'actualitat van donar per obrir debats intens. En Sergi, la Vanesa i la Judit ens varen fer el comentari de l'article "Adiós a la buena letra" publicat al diari El País. Aquest article fa referència a la introducció de les TIC a les escoles i la seva repercussió. El debat es va centrar en si les TIC forçava la desaparició, a llarg plas, de l'escriptura manuscrita, dels problemes d'ortografia i escriptura, del mal ús dels correctors ortogràfics, dels joves del "retallar i enganxar"... i de com pal·liar tota aquest avenç tecnològic què a les escoles, creiem, va a una velocitat inadequada. Per una altra banda, en Guillem, la Georgina i la Noa, ens exposaren una nova llei que vol introduir el govern del Sr. Zapatero i que de ben segur portarà molta cua. El tema en qüestió és el de perllongar l'edat obligatòria d'escolarització fins a la majoria d'edat. Tema complex, candent i d'actualitat ja que va ser, també, posat a debat a l'assignatura de COED
.

Retorn treball "Elogi de la feblesa":
L'Imma va posar les coses al seu lloc pel que fa als treballs. Comentari general i consells on cadascú extreia les valoracions oportunes i es donava per al·ludit si calia. En tot treball sempre es pot dir alguna cosa més, anar més enllà i intentar il·lustrar-ho amb cites ben referenciades. Defugir del tallar i enganxar i, si es fa, no es pot fer servir fonts d'una altra persona i no citar-la. Evidentment, respondre allò que es demana i valorar, quan calgui, fer una introducció i/o una conclusió. Seguir la normativa pel que fa a citacions, portada, bibliografia (no es considera bibliografia allò que hem llegit i després no s'ha inclòs al treball) i un bon consell: deixar refredar el text i revisar-lo uns dies després.


Setmana d'activitats extraordinàries:
Bàsicament hem fet un repàs i hem acabat de concretar els centres educatius, xerrades, etc. que hem d'anar durant la propera setmana. L'única cosa que us puc avançar és que promet ser una setmana d'allò més interessant i que ens aportarà un munt d'experiències noves molt engrescadores i profitoses en aquest viatge cap a la docència.




dijous, 5 de novembre de 2009

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES
Llegir, parlar, escriure i escoltar.

Fa temps que hi penso però la veritat és que mai ser per on començar. És un tema de gran complexitat i molt extens.

Si miro endarrere i faig una repassada a tot el que hem anat veient a l'assignatura de COED descobreixo, perplex, que gairebé no sabem ni llegir, ni parlar, ni escriure i ja no dic escoltar. Com us comentava fa uns dies, en aquest olimp de les habilitats lingüístiques només hi viuen un grapat d'afortunats tocats per una mà divina -digues-li mà, digues-li creativitat- i un domini d'aquestes habilitats, no gens fàcils, sense oblidar-nos, evidentment, de la llengua -pròpia o no- que és indispensable.

Un dels primers exercicis que vàrem realitzar va ser anomenar quines haurien de ser les característiques d'un bon comunicador. Passades les setmanes i amb un coneixement més ampli, degut, entre d'altres a les lliçons rebudes i a la lectura de Com parlar bé en públic (RUBIO, J. i PUIGPELAT, F. 2007. Barcelona. Ed: Mina), puc arribar a sintetitzar quins serien aquests trets característics del bon orador o del parlar, amb les lliçons de lectura en veu alta de Seminari podria arribar a dir les d'un bon lector, amb els exercicis de descripció les d'un bon escriptor ara, les d'un bon oient... em sembla que encara ens manquen unes quantes lliçons.

Tampoc no voldria deixar d'esmentar la comunicació no verbal i la seva importància, gran importància, com és desprèn del capítol Gramàtiques del silenci. (SERRANO, S.(2009). La festa dels sentits. Bardelona: Ara Llibres)

No. No penso fer cap resum de les lliçons però si que m'agradaria reflexionar sobre el que ens aporten aquests nous coneixements en el nostre camí cap a la docència independentment de saber, millor o pitjor, la definició o característiques de cadascuna de les habilitats.

Vés per on l'habilitat més important, que crec que hauria de tenir un bon docent, és la saber escoltar i no només amb les oïdes sinó amb tot el cos. Demostrar a l'Infant, amb una escolta activa, que estem allà per a qualsevol cosa i sempre disponibles. És una habilitat que trobo fonamental en qualsevol relació i pel sa funcionament bàsic de l'aula o d'una comunitat.

Si en la mesura del possible des de totes les persones i institucions involucrades, directament o indirecta, en l'educació dels Infants poséssim més èmfasi en aquest aspecte el món seria un xic diferent.

Evidentment, saber parlar seria l'altra habilitat indispensable, totes ho són, d'un bon docent. Un saber parlar amb majúscules, ja que expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, a priori feina fàcil, és més difícil del que sembla i això que tots o gairebé tots parlem però, parlem de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa?

Aquestes dues habilitats, si bé és veritat que es poden perfeccionar, al meu entendre pertanyen més a la vessant social que no educativa, és a dir, a saber llegir i a escriure ens ensenyen a l'escola, però qui ens ensenya a parlar i escoltar? Sí que és veritat que hi ha una sèrie de valors, que es potencien a l'escola, que fan referència a aquestes habilitats però un cop traspassem les seves parets i sortim a l'exterior aquestes habilitats i valors es van perdent, s'escolen per alguna petita escletxa i van a parar a un racó fosc i gairebé inaccessible del nostre cervell. Llegir i escriure, qui més qui menys, sap fer-ho però parlar i escoltar en tinc els meus dubtes.

Aleshores, cal aturar-se i preguntar-nos si aquesta és la societat que volem i que poden fer els mestres i les famílies per tal de re-direccionar uns hàbits i comportaments que no ens porten a bon port.


EINES DE SUPORT AL PENSAMENT (sessió 5)
Publicació d'un mapa conceptual amb l'eina CMaps

CMaps és un software per a realitzar mapes conceptuals de manera ràpida i senzilla. Un cop enllestit el mapa, aquest el podrem guardar com a imatge -format JPG per exemple-, format web o PDF, segons l'ús que en fem.

Un altre dels avantatges d'aquest software és el de poder accedir a servidors CMaps, servidors disponibles a la xarxa on podrem trobar una gran quantitat de mapes conceptuals que podrem utilitzar.

La imatge següent representa, gràficament, la interrelació entre conceptes de l'OCI
.



Nota de l'autor:
Ja sé que el cinc va abans del sis però quan estàvem a punt de guardar el nostre mapa l'ordinador ens va jugar una mala passada i vàrem perdre l'exercici.
Disculpeu el desordre. < ;P


dimecres, 4 de novembre de 2009

FÒRUM MUNDIAL DE LA TELEVISIÓ INFANTIL.
Entrevista a Guillermo Orozco. Professor i Investigador del Dpt. d'Estudis de Comunicació Social de la Universitat de Guadalajara (Mèxic)

En aquesta entrevista, dins el marc del "Fòrum mundial del a televisió infantil", el Sr. Orozco respon a una sèrie de preguntes relacionades amb l'alfabetització de les audiències, com s'ha d'entendre l'educació en mitjans dins l'estructura actual escolar, les responsabilitats de la família, l'escola i el mitjans, si l'educació en mitjans pot contribuir en els processos d'innovació educativa i com es pot integrar l'educació en mitjans en una estructura escolar tan tradicional són alguns dels punts que tracta aquesta entrevista.

Segons el Sr. Orozco cal un aprenentatge per part de l'audiència, és a dir, de la mateixa manera que amb l'entrada de l'ordinador i internet, qui més qui menys, ha fet algun tipus d'aprenentatge, en el cas de la imatge, ja sigui TV o cinema, no ha passat el mateix i creiem que la sabem interpretar ja que les reconeixem i donem un significat degut al seu codi universal.

Hi ha coses que no veiem i que influeixen, en gran mesura, en les nostres interpretacions. Els moviments i posicions de càmea, subtileses de llenguatge, les hores d'emissió, la descontextualització, etc. petits detalls que requereixen un aprenentatge que no hem tingut. Un altre exemple molt clar és el principi de representació, quan mirem un telenotícies no veiem la realitat sinó una representació. El càmera selecciona la realitat.

Hem d'aprendre a agafar carta distància i ser crítics.

És una tasca de tots, família / escola / empreses mèdia, la relació que hem de mantenir amb el mitjans, però és ben cert que la major part de la responsabilitat recau sobre la família i l'escola.

El que fem o deixem de fer incideix en la relació amb la TV o les noves tecnologies. Factors com la manca de comunicació familiar, pares que passen moltes hores fora de casa, etc. fan que els infants mirin més la TV o juguin als videojocs. La família ha de posar límits i temps de visionat.

L'escola no pot quedar-se'n al marge i ha de preguntar al seu alumnat quin tipus de programes miren o quina és la música que escolten per tal d'intervenir de manera positiva. Si no ho fem així deixem que sigui la tecnologia l'únic referent. Família i escola han de caminar de bracet.

Els mitjans de comunicació no poden quedar-se'n al marge perquè, o vulguin o no, eduquen i cal obligar-los a assumir aquesta responsabilitat. També és veritat que s'han fet alguns intents a la ràdio i a la televisió en aquest sentit. (El programa "Digui, digui" de TV3, "Història de Catalunya" o els making off de les pel·lícules són un bon exemple).

Els Sr. Orozco ens parla, també, de les noves tecnologies a l'aula. No només pel fet de dotar de mitjans tecnològics els centres docents està tot fet. Darrera, ha d'haver-hi una perspectiva pedagògica. La imatge sempre s'ha pres com quelcom complementari a la paraula, escrita o parlada, del professor i no se li atorga el valor que té per ella mateixa. Cal que hi hagi un replantejament seriós en aquest sentit i dotar a l'educació d'aquesta perspectiva lògica adequada ja que la construcció del coneixement no és igual a través dels llibres que a través de les les noves tecnologies.

Queda per recòrrer tot un camí d'acció pedagògica que comença per l'alfabetització múltiple (audiovisual, digital i pedagogia de cada medi), dissenyar una sèrie de competències per saber si som analfabets mediàtics i posar-hi remei amb una perspectiva pedagògica adequada. Els nens d'avui dia no venen amb el xip incorporat i ser autodidactes no és suficient i té certs límits.

dilluns, 2 de novembre de 2009

COM FORMIGUES,
COM MOSQUETERS
.
Qui ets, tu? Segona part. La descripció escrita.

Com formigues que fan camí, arrenglerades, ben arrenglerades. Una darrera l'altra, amb una col·locació i posició gairebé perfectes dignes de soldats d'elit que més d'un Sergent voldria per a les seves files. Cadascuna sap on ha d'estar, quin és el seu lloc i la seva funció. No és pas fàcil, no. Saber el lloc, quin és el teu lloc i que fer, denota un gran coneixement d'una mateixa i el seu context. Com la seva barbeta -incipient barbeta per a alguns- i de les seves patilles -poc masculines per a d'altres-, gairebé perfectes. Brins col·locats acuradament.

Com mosqueters, meticulós en la seva feina, en la rectitud en les seves idees, en la tenacitat en les seves accions. Amic dels seus amics, amant d'una bona taula i la sobretaula, honest, lleial, una mica presumit i de forts valors.

La mà, de pols ferm, fa lliscar la fulla suaument per la fesomia cuidada i va dibuixant la fina línia que separa la galta de l'orella. Un cop arriba al mentó, calcula, amb exactitud goniomètrica, l'angle exacte per perfilar una barbeta digne del millor dels mosqueters. L'Àlvar exhibeix, orgullós, la seva tríada.