dimarts, 29 de desembre de 2009

LA PUNTA DEL NAS
Exposició sobre territori

Un cop acabades les exposicions sobre territori i revisant els apunts de la llibreta m'adono de l'evolució, de la gran evolució i transformació que han anat adquirint les nostres exposicions orals davant d'un públic avaluador. Hem de recordar que el públic assistent ha dut a cada una de les exposicions (recitació, debat i exposició territori) una pauta, per tal d'avaluar i/o autoavaluar-se, fet que comportava un xic més de pressió. Per altra banda, el format reduït de les exposicions sobre territori, si més no, ha pal·liat una mica més els nervis però de tota manera, repeteixo, la millora és ben palesa.

Tampoc tot són flors i violes (i romaní, que diu la cançó); la part negativa, potser no és la paraula adequada, ha estat que no s'ha sabut equilibrar els tres pilars de l'exposició oral: l'oratòria, la temàtica i el suport gràfic.

Crec que l'oratòria ha eclipsat els altres pilars. Per una banda, no s'ha arribat a aprofundir prou sobre el que comporta el concepte "territori" i crec que s'hagués pogut anar més enllà. El concepte és prou ampli i interessant com per trobar temàtiques més engrescadores i amb més suc. En general ha hagut una millora pel que fa a l'expressió oral i no-verbal però en detriment del contingut. En força casos s'ha triat explicar les singularitats del poble d'un dels components del grup; per aquesta raó i degut a la proximitat sentimental les exposicions eren viscudes només al 50% ja que l'altre component del grup, al no ser del poble o zona en qüestió, no se sentia prou identificat. Per una qüestió de temps i molta feina no hem anat més enllà de la punta del nas.

I per una altra, potser no s'ha treballat prou la utilització dels suports gràfics. Les presentacions multimèdia han complert la seva finalitat però, en alguns casos, han estat molt simples i sense saber explotar els recursos que ens poden oferir per tal de millorar l'exposició. Crec que en termes generals ens hem centrat més en l'exposició oral en sí que no en la temàtica i les TIC i, potser això ha fet, que algunes exposicions s'hagin fet més llargues tot i el temps limitat de sis minuts. Val a dir que la temporització dels grups va ratllar la perfecció tenint en compte que som novells.

Per la part que ens toca, a l'Esther i a mi, creiem que ens va anar prou bé. Vàrem sortir molt contents, malgrat alguns petits detalls, de la nostra exposició. Crec que vàrem saber equilibrar els tres pilars. Potser el més fluix, després de les experiències viscudes a la recitació, era l'oratòria però el bon treball fet en els altres dos, recerca sobre "Pallassos sense Fronteres" i un atraient suport gràfic, va fer que assajar fóra més fàcil i, sobretot, exposar no fóra tan "traumàtic".

Vàrem saber aprofitar el fet d'anar en parella ja que ens utilitzàvem de crossa establint un diàleg. Aquest diàleg i/o connexió va fer que en certs moments de dubte l'altre fos prou hàbil per enllaçar o canviar de tema sense que es notés gaire degut a que el diàleg ja era evident des d'un principi. No ens haguéssim pogut ajudar exposant cadascú la seva part en solitari.

Ha estat una experiència enriquidora que ens ha aportat una gran dosi d'optimisme per fer front a futures exposicions però com ja he dit en alguna altra ocasió el "rau-rau" sempre va per dins i fins que no acabes no pots dir allò de:

"Si tampoc ha estat per tant!"