dimecres, 30 de desembre de 2009

PUNT I...
Un quadrimestre de bloc

Resto aturat davant la pàgina en blanc. Intento -mentalment- organitzar, estructurar i reestructurar tots els pensaments, positius i negatius, al llarg d'aquest primer quadrimestre al voltant de "El meu primer bloc".

Sí, és el meu primer bloc i a hores d'ara... potser l'últim!

Tenir un bloc és com tenir una agenda: has d'estar acostumat a utilitzar-la perquè sinó no serveix de res. Mai he tingut agenda i quan he hagut d'utilitzar alguna, com per exemple la que ens varen donar a l'inscriure'ns, el seu ús l'he comptat per setmanes o com a molt un parell de mesos. És tot un èxit i, aquí em llençaré una floreta reconeixent l'esforç que he hagut de fer, haver estat capaç d'escriure al bloc amb més o menys regularitat. Evidentment que cadascú té una situació personal que fa que disposi de més o de menys temps per a realitzar les seves entrades; no estic quantificant ni valorant si n'he fet les demanades ni, evidentment, justificant-me si no les he fet totes. El que vull dir és que escriure en un bloc requereix d'un temps, d'unes aptituds i d'una actitud per a que aquest tingui sentit i seguidors. Una de les finalitats del bloc és donar a conèixer un contingut personal "X" però si aquest és avorrit, està mal escrit, no és regular, etc. no paga la pena. Per això escrius un diari i l'amagues sota el matalàs o al calaix de la roba interior.


Escriure al bloc m'ha aportat en la majoria dels casos un espai on poder reflexionar, assimilar i fer meus tota una sèrie de conceptes, idees, maneres de fer... continguts varis que ara formen part del meu coneixement i que aplicaré en un futur, tan de bo, en alguna aula d'aquest país i també, un cop escrits, és un espai on tinc organitzats tots els coneixements, reflexions i continguts del quadrimestre i que em serviran no només de guia a l'hora d'estudiar pels exàmens sinó també com a recordatori i punt de referència al llarg del temps i en el meu camí cap a la docència.

Diuen que sóc massa perfeccionista; no ho sé. El que sí que sé del cert és que les coses no es fan per fer. Tinc la maduresa que em dóna l'edat i unes ganes terribles de fer una bona feina perquè m'agrada el que faig i perquè en sóc plenament conscient. Fer aquest m'ha aportat moltes coses però m'ha tret d'altres, sobretot temps. Reflexionar, assimilar i escriure requereix de temps, que difícil se'm fa escriure! Temps que no considero mal emprat però si mal gestionat.

De tota manera i, malgrat el lleuger pessimisme d'avui -no tots els dies van com un voldria-, la valoració que en faig és molt positiva. Crec que el bloc o un diari personal escrit en una llibreta que es pugui compartir amb els companys de classe i els mestres (com el documental de "Pensant en els altres" de TV3) és una molt bona eina educativa i que se n'hauria de fomentar més el seu ús. Per tant i, malgrat tot, trobo que és un encert un exercici com aquest per tot el que comporta. Punt i...seguit.

Només em resta desitjar-vos a tots i totes unes molt bones festes, que tingueu una bona sortida d'any i una millor entrada i que els vostres anhels es facin realitat.

Salut, pau i amor... no demano més.

Nota TIC:
Pel que fa les entrades TIC potser m'agradaria destacar per sobre de les altres "Més que un anunci, 2" i "Cibernàrium"


A la meva família. Gràcies pel vostre amor i paciència. Us estimo.