diumenge, 6 de desembre de 2009

SEMINARI ENLLAUNAT II
Com ha anat la setmana d'activitats extraordinàries i altres.

Em sembla que estic entrant en una dinàmica no gaire positiva, si fa o no fa com la de l'equip de bàsquet on jugo. M'explico, vàrem començar molt bé però, de cop i volta, les derrotes es varen anar succeïnt, una darrera l'altra, sense que ningú ho pogués aturar. No he arribat a aquests extrems al bloc però si me'n descuido...

Després de la setmana d'activitats extraordinàries toca explicar-les una miqueta al seminari. Una miqueta? Podríem estar setmanes explicant i analitzant-les!

La Vanesa va fer la lectura en veu alta d'un fragment del llibre de Jorge Bucay anomenat "Contes per pensar". La lectura ha anat prou bé; com a fets a destacar podríem esmentar alguna dificultat en la pronúncia de la "g" i el "català de Barcelona" més proper a la pronúncia castellana. Per la resta molt bé: bona vocalització i bon "tempo".

Després vàrem obrir un debat, no preparat però que suposo que és la gràcia del seminari; el fet d'estar en petit commité dóna lloc a que es pugui modificar el "guió". Ben bé no va ser un debat però si que es va obrir una bona xerrada sobre el fet de parlar en públic i que, malgrat la teoria apresa i l'experiència personal de cadascú, quan toca l'hora de posar-se davant del "respectable" sorgeixen les pors i els neguits altrament anomenats nervis.

Vàrem comentar la conferència de l'Eulàlia Bosch. Què dir-ne? Doncs, que després de les espectatives creades al seu voltant la xerrada no va ser tal i com esperàvem. Potser l'Imma ha estat la primera sorpresa ja que ens la va "vendre" molt bé però o no era el seu dia o els "flaixos" de les càmeres eren molestos o ves a saber. De tota manera va ser prou interessant i malgrat tot em va semblar que estava força bé, sobretot a nivell d'imatge. Aquestes estaven escollides amb molta meticulositat i eren molt artístiques, de la mateixa manera que algunes de les metàfores.

L'endemà va ser el meu torn i vaig llegir un fragment d'una història quotidiana del llibre "Pell d'armadillo" d'en Jordi Puntí. Destacaria l'excessiva velocitat de lectura que va fer que no marqués prou les pauses. Malgrat tot, a nivell pronúncia, vocalització, etc. l'autocrítica i crítica va ser positiva.

Després vàrem continuar amb l'actualitat educativa. L'Imma R., en Nacho i jo vàrem comentar una notícia que feia referència a la LEC i que duia com a tilular:

Els directors podran crear classes d’alumnes amb edats diverses

La notícia amagava un debat molt més interessant com és la creació a les escoles públiques d'un equip directiu, amb un sol cap visible, amb potestat per sancionar la manca de professionalitat d'alguns docents, entre d'altres tasques. El debat a la taula el seminari estava servit. Després d'explicar una mica més en profunditat la notícia vàrem analitzar les possibles causes per les quals s'ha arribat a aquest extrem. Bàsicament és que la figura del funcionariat està devaluada i per culpa d'uns pocs n'han sortit escaldats la resta. També és ben cert que algunes escoles han perdut el nord i que el professorat que hi treballa sembla que faci la guerra pel seu compte i se n'oblidi del treball en equip. Cal doncs posar-hi remei.

Tot seguit vàrem comentar les estades a les escoles amb el/la guia de 3r curs. Només va donar temps a explicar dues esoles ja que crec, i demano disculpes, que tant l'Aroa com jo ens vàrem excedir en el temps d'exposició. Teníem tantes coses a dir i tan interessants que no ens volíem deixar res. La Laia, amb el poc temps que li vàrem deixar, va explicar la seva experiència a l'escola Sant Jordi; una escola que segueix el mètode ecològic naturalista, que funciona per projectes i no fa servir llibres de text.
La setmana passada va começar amb la lectura en veu alta d'en Robert sense oblidar-nos de comentar els seus apunts, que passaran a la posteritat, de la conferència de l'Eulàlia Bosch. en Robert ens va llegir un fragment del llibre "I no parava de ploure" d'Antoni Dalmases. Com a fet més remarcable va ser la poca vocalització tot i començar prou bé. Per donar temps a fer totes les lectures a partir d'aquest dia vàrem tenir lectura doble. La Laia-Anna va ser la següent lectora i, com la Vanesa, va triar un fragment del llibre "Contes per pensar". Ens va sorprendre, gairebé a tothom, com li canvia la fonètica quan llegeix. No sembla la mateixa persona!
Després vàrem acabar de comentar les escoles visitades amb una frase. La Georgina i en Guillem varen anar a l'Escola Pia i varen destacar la diferència de mètode que hi havia entre 3 docents dels mateix centre; en Sergi i en Raül varen anar a l'Escola Sagrada Família d'Horta. Varen destacar el bon ambient que es respirava al centre tot i les 6 línies. Els va cridaqr l'atenció una classe amb uns nens molt tranquils i modèlics amb una mestra molt pacient i que parlava molt lentament. Per finalitzar, en Nacho ens va explicar la seva experiència a l'Escola Peter Pan. No li va agradar gaire i la va catalogar com a "escola antiga". Una cosa que li va cridar l'atenció va ser "les reflexions del dia anterior" que es practicava en aquest centre.
Amb una mica més de detall vàrem explicar com varen anar les visites a les escoles. L'Amanda i jo vàrem explicar la visita a l'escola El Puig. Un centre que treballa per projectes i on l'art hi té una importància cabdal. L'escola va nèixer ara fa 40 anys com a revolució a l'escola del moment amb un mètode innovador que encara avui és mirall per a moltes escoles.

En Robert i en Sergi ens varen explicar l'Escola Arc Iris que anteriorment es deia "26 de enero" i que era per a persones discapacitades. Varen destacar el seu programa de ràdio dins un projecte de l'assignatura de llengua, el carteig amb una escola de Nigèria i la no sobreprotecció dels Infants del centre.