dimecres, 30 de desembre de 2009

VA DE SEMINARI
Treballant fins l'últim dia.

Les dues últimes sessions de Seminari varen ser d'allò més complertes. Si a la resta d'assignatures ja feia ferum de vacances la nostra aula estaria revestida d'algun aïllant anti-festiu. Moltes coses a dir, moltes coses a fer i moltes ganes de... ha estat el pa de cada dia de l'assignatura i era evident, per altra banda, que fos així fins l'últim dia.

Com us dic vàrem tenir de tot. El més remarcable, a banda de les lectures en veu alta de l'Aroa i la Laia, va ser el col·loqui arran de la lectura del llibre "Va de mestres". Vàrem estar analitzant aquest vademècum per als futurs mestres i, també, per aquells que estan en actiu. Moltes coses a destacar d'aquest gran llibre ple de sabers viscuts, de referències al món del cinema, la literatura, la música, la religió, etc. que van de bracet de l'educació i és que tot educa. Però potser el que més m'ha copsat o millor m'ha posat la por al cos és l'enorme responsabilitat que tenen els mestres. Res-pon-sa-bi-li-tat. És una paraula que no aconsegueixo assimilar, que penso que em va gran i, perquè no dir-ho, -perdoneu si sóc una mica barroer- acollona.

Per tal de concloure una de les últimes entrades (d'aquest quadrimestre) crec que el Seminari es mereix una reflexió especial. Només tinc paraules de gratitud. Gràcies per donar-nos l'espai, el temps i la mestra per crear una petita àgora on s'han fet debats i crítiques de literàries i de conferències, comentat notícies, aspectes de la vida quotidiana i acadèmica, lectures en veu alta i un llarg etcètera. Gràcies als meus companys per les hores compartides, els debats intensos, les rialles sentides i els coneixements compartits. Gràcies a l'Imma per compartir amb nosaltres la seva experiència, el seu saber i ser una mestra far, pel seu tarannà que s'encomana i les poesies regalades. Un espai indispensable.

Salut!