dissabte, 31 d’octubre de 2009

LA MIRADA DE L'ALTRE
"L'Elogi de la feblesa" d'Alexandre Jollien

Més enllà de fer un comentari del llibre, si m'ha agradat o no -ja us dic ara que sí- o de les evidents desigualtats humanes o del mètode socràtic o si en Alexander Jollien és una rara avis, m'agradaria comentar, tal i com vàrem fer en el debat, com ens afecta la mirada de l'altre i centrar-me a l'aula.

Com afecta a l'infant la mirada del mestre?
Quan ets petit fixes uns referents, aquests els podem trobar a la família, a l'escola o entre els amics (sobretot si són més grans). A l'escola busques el mestre i el seu reconeixement, l'aprovació per a qualsevol cosa que fas o que acabes d'aprendre o simplement fer saber que estàs allà. Aquest reconeixement, aquests ulls que es dipositen sobre teu, aquesta mirada et diu que existeixes i existir és vital. En aquest cas el creixement del "jo" no es veu en perill i l'equilibri psicològic i emocional està garantit.

Com afecta a l'infant la mirada dels companys?
Quan aquesta mirada és positiva surt reforçat el "jo" de l'infant però sempre dins d'uns límits raonables, qui no coneix a algú que s'ho té molt "cregut". Si els comentaris socials són malintencionats imagineu com pot arribar a afectar amb l'aspecte nuclear més íntim de la persona. Ahir a SFE vàrem veure la pel·lícula "La ola", pels que no l'heu vist, i molt ràpidament, tracta de la relació de companyonia que s'estableix en una classe arrel de l'estudi de l'autocràcia a la setmana de tallers, entre els molts personatges que hi surten hi ha un on la mirada de l'altre l'afecta de manera molt notòria. Aquesta mirada que no té de la seva família, el buit dels companys i tots els esforços inútils que fa per poder integrar-se el marquen i molt. Només en el taller d'autocràcia es sent un més del grup però quan tot acaba arriba la seva fi.

Quines són les eines amb les que ha de treballar un mestre si ho detecta? Com pot canviar la mirada dels altres? És ben cert que el mestre , amb la seva "mirada" pot fer existir a aquest infant però, amb això hi ha prou?

Per acabar de completar aquesta mirada dins el "Món Jollien" (permeteu-me aquest luxe), vàrem tenir la gran oportunitat de veure una xerrada que el mateix Alexandre va fer a la Facultat. Un cop visionada pensava que es tancaria el cercle però, no! Tot i les argumentacions de l'Alexandre, els seus comentaris irònics i el relat de la seva vida no van ser prou per tancar interrogants, és més, en va obrir d'altres (com s'aprèn l'ofici de ser home?, que hagués passat si en Jollien hagués anat a una escola ordinària?, com evitar la integració artificial?, com educar en valors en món que prima altres "virtuts"?).

Un cop acabat el visionat i comentant-l'ho amb els companys de Seminari diferíem amb la idea que ens havíem fet de la discapacitat d'en Jollien - uns pensàvem que el seu grau de discapacitat era més elevat, d'altres menys, etc. - però tots, crec, vàrem sortir amb una sobrecàrrega d'energia positiva, l'energia que transmet Alexander Jollien. D'ell em quedo amb:

· Sobre els mestres recau una terrible però també bella responsabilitat. L'educació és tot menys instrucció. És un lloc universal i per la universalitat que ha de dispensar valors. Aquests no venen de l'exterior sinó del diàleg. Per un discapacitat la lluita és continua que et porta a pensar que l'ensenyament pot arribar a ser inútil. El deure del mestre és motivar per la cultura i ser exigents. L'esforç pot salvar-nos la vida.

QUI ETS, TU?
Primera part. Exposició fotogràfica.



Per tal tal d'anar aprofundint dins la descripció i totes les seves possibilitats, al PG de COED, hem preparat la primera exposició gràfica descriptiva en la qual hem pogut veure-hi les diferents maneres que tenim per resoldre una simple -o no- pregunta: Qui ets, tu?

Hem pogut observar amb deteniment diferents expressions i muntatges artístics, tots ells relacionats amb la fotografia, com diferents maneres d'interpretar la pregunta. Respostes fotogràfiques que anaven des de la claredat més absoluta fins al simbolisme, passant per la poesia visual o el collage interactiu.

Tota una experiència que ens serveix per veure les diferents possibilitats d'expressar-nos mitjançant la fotografia. Per acabar de completar el "Qui ets, tu?" penjarem la descripció escrita del mateix personatge al bloc.

Pel que fa a la meva representació gràfica poc us puc dir ja que no vull influenciar en la vostra pròpia interpretació. Si vareu tenir l'oportunitat de poder assistir a l'exposició sabreu, més o menys, que vull expressar i si no hi éreu, encara millor, deixeu volar la imaginació i interpreteu-la com vulgueu que segur que encerteu.





diumenge, 25 d’octubre de 2009

MÉS QUE UN ANUNCI, 2 (sessió 6)
Anàlisi de l'anunci Audi Edades +
campanya "Children see. Chiildren do." de Child Friendly




Un anunci que juga amb les emocions i els records més íntims, un recorregut per la vida en 35 segons. 35 segons per recordar des del primer mòbil damunt el bressol fins allò que, possiblement, encara no tenim però que, per edat i segons Audi, hauríem de tenir.

Aquestes seqüències d'imatges (fragments de vídeo d'un segon aprox.) ens recorden "allò" amb el què ens vàrem divertir a cada una de les edats i que, qui més qui menys, fa pròpies. Per tant com ens sentim identificats també fem propi el producte: hauríem de tenir un Audi A3 i gaudir-lo.

Com deia a l'inici, un anunci on gairebé tothom pot sentir-se identificat, i és que aquest gairebé només inclou un target o segment de població concret però que gràcies a aquest anunci evocador i emotiu sembla que n'englobi un de més ampli. La realitat, és clar, és ben diferent: homes, joves d'entre 28 i 33 anys, solters, lliberals, amants de les emocions fortes, aventurers, atractius, que no han de donar explicacions a ningú, etc.

Si us aneu fixant en cada una de les imatges, sobretot a partir dels 19 o 20 anys, Audi ja ens diu el target al qual va dirigit l'anunci. En un primer moment, la seqüència és més lenta ja que engloba a un sector més ampli, atrau a l'espectador i el fa seu. A mesura que avança l'anunci i sobre la franja dels 19 anys la seqüència és un pèl més ràpida: festa, noies, surf, piscina de nit, més noies, discoteca, pointing, concert... i una imatge curiosa amb 25 anys un "rotllo" d'una nit però surten 3 noies diferents: tot un triomfador!, després ruta amb moto, viatge al Carnaval de Rio... diversió sense límits... i aquí entra l'Audi A3 Sportback.

Els creatius no tenen un pèl de rucs, saben que aquest cotxe no és per sempre "en el fondo, es sólo una diversión más" diu el claim. Si us fixeu, les últimes cinc imatges passen més lentament i ens deixen entreveure, darrera el rètol d'Audi, un futur, el nostre futur: imatge d'unes taules de pícnic a la vora del mar, una casa unifamiliar, el que sembla un casament a jutjar per la roba que es pot veure i l'última una platja solitària on passar la lluna de mel, potser.

I és que com molt bé diu l'anunci, "sólo es una diversión más" i arribarà el dia què ens casarem, comprarem la casa unifamiliar i el nostre target serà un altre... com l'Audi.

Com diu el títol de l'entrada d'avui " Més que un anunci, 2", us deixo amb el segon anunci que es comenta tot sol.


dissabte, 24 d’octubre de 2009

PPT + SLIDEBOOM (sessió 4)
Proves amb el PowerPoint 2007.

Tot i no estar acostumat a fer servir programes Office, he de reconèixer que són prou intuïtius tot i tenir algunes limitacions. Avui he fet la primera presa de contacte i, si us dic la veritat, podria haver anat pitjor.

Pel que fa als serveis web que ofereixen la possibilitat de poder compartir aquests tipus de presentacions n'he utilitzat dos: SLIDESHARE i SLIDEBOOM.

Slideshare et permet compartir presentacions simples, és a dir, que no suporta ni animacions ni música. Slideboom si que et deixa pujar presentacions animades i sense música.

El PPT que us presento està fet amb el PPT 2007 amb animació i música (una mica de blues) que, malauradament, no podreu escoltar.

De tota manera espero que us agradi.



dijous, 22 d’octubre de 2009

RECULLS D'UN SEMINARISTA
Lectures, reflexions, argumentacions, escrits, aprenentatges...


Aprofitant que estic "plegat" o en forma de quatre, vaja! que tinc un mal d'esquena que m'impedeix moure'm amb normalitat -defineix normal- i que l'única postura còmode és estar assegut -inclús per dormir-, doncs he decidit passar-me unes quantes hores davant de l'ordinador i d'un full en blanc i escriure, d'una volada, part de les últimes sessions de Seminari.

Abans, però, us explicaré molt breument la dinàmica del Seminari.

L'Imma ha pensat en tot, cada dimecres i dijous prepara una gimcana per la facultat. A l'hora indicada, ens trobem a la que hauria de ser la nostra aula però sempre hi trobem un rètol que ens diu l'aula on farem finalment la classe d'aquell dia, perquè l'endemà, potser, serà una altra. Cal dir que fóra més divertit posar un mapa amb una creu o deixar bocinets de pa o endevinalles...

Un cop asseguts i després de posar-nos al dia, ja que fa cinc minuts que no ens veiem, el Lector o Lectora del Dia ens presenta i llegeix un fragment de l'obra escollida que seguidament valorem: vocalització, si marca bé o no els signes de puntuació, la leeeeeeeeeeeeeentitud (lentitud), l'entonació i canvis de ritme i/o de veu segons convingui, la teatralitat, la comprensió... recursos que hem d'aprendre i fer-nos nostres, cadascú amb el seu estil propi, i que ens serviran per perdre la por escènica, adquirir confiança i acostar la comprensió al receptor (llegir=comprendre). Fins a dia d'avui, han llegit l'Amanda, la Noa ("Mecanoscrit del segon origen" d'en Manuel de Pedrolo) i en Guillem ("Els homes que no estimaven les dones" d'en Stieg Larsson). Després de la correcció i comentaris pertinents fem l'anàlisi, si toca, de l'actualitat educativa a través de la premsa escrita on tres companys, en aquest primer torn la Vanesa, la Laia-Anna i en Raül, ens han llegit la notícia escollida i després n'han fet el comentari. La notícia de primers de novembre ha estat: "Treball deja de subvencionar 25 guarderías laborales" . Aquest article ens parla de la retirada dels ajuts públics a les escoles bressol situades a les empreses per tal que els pares i mares puguin conciliar la vida laboral i familiar a més a més d'un estalvi econòmic important. Aquestes subvencions es venien donant des de 1975, propiciant la incorporació de la dona al món laboral, i s'han tallat de cop deixant aquestes llars d'infants al descobert, econòmicament parlant, i donant un cop molt dur a les butxaques de les famílies que, en l'actual crisi econòmica, no poden fer front a una pujada de preus.


Ara hem deixat de ser seminaristes per uns dies i aprofitem aquestes hores de pau i llibertat per... vés a saber!

No voldria acabar aquesta entrada sense fer esment de la xerrada, magistral xerrada, que ens va fer en Marià Baqués sobre les estratègies d'aprenentatge.

A grans trets podríem resumir aquesta xerrada en tres punts:
  • Assolir ser metacognitius.
    Ens hem de conèixer com a aprenents, és a dir, si sabem a cada moment com hem de plantejar-nos (estratègia) l'estudi assolirem millors resultats. Ens va recomanar el llibre: "Aprendre a dibuixar el teu cervell".

  • Diferenciar Procediments d'Estratègies.
    Procediments: Conductes que són externes (allò que jo faig) > de fàcil avaluació > tècniques d'estudi.
    Estratègies: Conductes i procediments interns (allò que jo penso) > difícilment avaluables > persones més relacionades amb la metacognició.

  • Tècniques d'estudi.
    Per associació (conductisme), per elaboració (crear un sistema per recordar allò que volem: "la tia fava" pel pretèrit imperfet: cantar-cantava o témer-temia) i per organització (constructivisme) o integració de coneixements (esquemes aorístics, guions i/o índexs, teixir xarxes semàntiques, diagrames, construir taxonomies de més important a menys, etc.
Com a cloenda hem realitzat dos exercicis de memòria, recordar 15 noms de persona i endevinar la imatge correcta del logo de Coca-Cola d'entre 4 de diferents.

Chapeau!



dilluns, 19 d’octubre de 2009

LA DESCRIPCIÓ
Tot un món on la creativitat i el domini de la lingüística són el nostre sostre.

Tal i com us avanço en el subtítol, la descripció és un món de creativitat i domini lingüístic on hi viuen només un grapat d'afortunats.

Avui, qui diu avui diu ahir o l'altre, hem vist/llegit/escoltat diferents exemples de descripció ja sigui a través de cançons, poesia i poesia visual, narració, conte, assaig, vídeo... i com cadascuna era diferent: objectiva, subjectiva, rica en matissos (àmpliament adjectivada), sentimental, cinematogràfica, rica en metàfores, hiperrealista, etc.

Amb un parell d'exemples ho veureu més clar:





diumenge, 18 d’octubre de 2009

RECORDS D'ESCOLA
O bons o dolents o propers o llunyans o oblidats...


Recordo la història de l’escola i com a classe havíem treballat els seus orígens. Recordo l’escultura d’en Josep Llimona que presidia, que presideix encara ara, l’entrada a l’escola i les escales que l’encerclaven plenes de flors. Recordo veure al pavelló, “l’antic pave”, tota una sèrie de fotografies antigues de nens fent classe al petit bosc de l’escola. Recordo haver fet classe al petit bosc de l’escola. Us estic parlant de la meva escola, de l’Escola del Bosc.

El que recordo per sobre de tot és que teníem veu i vot. Ens teníem en compte per a qualsevol cosa que ens afectés. Si els alumnes de 8è d'EGB no portaven bata, perquè ja eren grans, s'obria un debat pels alumnes de segon cicle on posàvem en comú opinions i propostes. Recordo la solemnitat i seriositat de les campanyes electorals i les eleccions per escollir el nostre portaveu al Consell Escolar. Els Jocs Florals, els Carnestoltes i les activitats conjuntes amb el "fono", l'escola per a nens i nenes sord-muts que hi havia uns metres més amunt. El que recordo, en definitiva, és que no érem éssers passius i que aquesta activitat i les ganes de fer venia potenciada perquè les mestres ens feien actors principals de la pel·lícula.

Recordo els tallers i les activitats a classe, i no només les activitats del taller de plàstica o expressió corporal i música, sinó com apreníem tot jugant. No recordo passar-m'ho malament, no hi havia classes tedioses ni llargues, ans el contrari. No recordo estar neguitós perquè teníem exàmens. De fet, no recordo portar a casa tot un llistat de deures per fer.

Recordo les hores de biblioteca i el llibret que ens feien omplir amb les nostres lectures preferides. Recordo fer volcans i recollir fulles de plataner. Recordo passejades pel parc de Jacint Verdaguer i com enterràvem la sardina. Recordo l'hora lliure o el temps de pati jugant a bales al "bosquet o a la ludoteca i el divendres sense pilota. Recordo la proximitat de les mestres i com aquest vincle es manté al llarg dels anys malgrat no ens veiem. Fa poc vaig anar a l'escola a buscar uns papers i la Pilar, la secretaria de tota la vida, em va fer passar a la sala de professors on vaig retrobar-me amb les meves antigues mestres. Vint-i-cinc anys després recordaven el meu nom i el dels meus germans i en menys de cinc minuts van aconseguir treure'm els colors... "Només hi ha uns ulls com els teus , Dani". Aquest vincle és el que recordo més, l'atenció, la seriositat amb que es prenien cadascun dels nostres comentaris. La sensació de ser important perquè ens tenien en compte, ens escoltaven i érem respectats i això es reflectia a la classe.

Ara sé que aquest tipus de pedagogia era nova i innovadora. Era la denominada Escola Nova que la pedagoga Rosa Sensat va aprendre de l’avançada Europa i volia adaptar a una escola pública republicana. Us parlo de l’any 1914.

Fa quatre dies, quan vaig anar a buscar aquells papers que us deia, vaig percebre la mateixa serenor i atenció cap als infants que quan jo era un dels alumnes. Perquè els alumnes, a l’Escola del Bosc, sempre hem estat el centre del seu sistema educatiu.

Aquesta és la meva petita història però ja sabeu allò de "tants caps, tants barrets", i és clar, a l'hora de Seminari cadascú i cadascuna a dit la seva.

Jo, com un dels més grans o sinó el que més, me'n faig creus del que he pogut arribar a escoltar. Penseu que la diferència d'edat oscil·la entre els 18 i 10 anys i per tant suposava, erròniament, que l'educació o millor dit el tracte que reben els nostres infants al nostre país, sense tenir en compte ideologies i maneres de fer particulars de cada escola, és l'adequada. Doncs no! He escoltat més mals records que no pas bons i no perquè no ens agradés anar a l'escola sinó perquè una sèrie de senyors i senyores, que es consideren mestres, creuen que estirar de les orelles, fer copiar X vegades una frase, posar orelles de ruc, obligar a dirigir-se al mestres per Don -respecte en diuen- o ficar un paper a la boca quan no calles als infants és la millor manera d'educar-los, ells l'autodenominen disciplina*.

Per sort també he escoltat bons records, que si fa o no fa, eren molts similars els uns dels altres i m'agrada perquè un nen és un nen. M'agrada perquè entenc l'escola com un espai d'experimentació, creació, exploració, comunicació... on els adults no som el centre de coneixement sinó una de les eines a través de les quals els infants experimenten, creen, exploren, comuniquen... i reforcen els pilars dels seu coneixement.

* Disciplina:


[s. XIII; del ll. dĭscĭplīna 'ensenyament, educació, disciplina']


f 1 1 Regla d'ensenyament imposada per un mestre als deixebles. Fou educat sota la disciplina d'un gran mestre.



2 Instrucció física, moral o mental d'una persona. Criat sota una disciplina severa.


2 Matèria d'estudi i ensenyament, branca del coneixement. Les disciplines filosòfiques.


3 1 Conjunt de regles per a mantenir l'ordre i la subordinació entre els membres d'un cos.



2 Observança d'aquestes regles. Mantenir la disciplina en una corporació, en una escola, en l'exèrcit. Disciplina militar, eclesiàstica, judiciària.

dissabte, 17 d’octubre de 2009

DOCS EN XARXA (sessió 3)
Treball en equip.

Google ens ofereix la possibilitat de crear diferents tipus de documents des de GoogleDOCS, de text, càlcul, presentacions, etc. tal i com ho faríem des del nostre PC però, això sí, encara alguns d'ells amb algunes limitacions.

Us adjunto una possible mostra de presentació, espero que us sigui útil.




La característica més important d'aquesta nova eina de treball de Google és el fet de treballar des del núvol podent guardar, editar, compartir, descarregar els documents des de qualsevol lloc on tinguem una connexió a internet.

Ja no ens cal un disc dur extern!

I parlant de núvol... però tota aquesta informació emmagatzemada com es vigila, gestiona, organitza?

A aquest link podeu llegir el manifest, en anglès, per un núvol obert (opencloudmanifesto) també us adjunto el link a aquest bloc on ens explica una mica més què és el núvol.

La computació en núvol com a futur immediat


QUAN EL MEU CERVELL
JA NO DÓNA PER A MÉS

L'agenda sempre a mà.

Cullera! M'he deixat l'agenda a casa i no recordo que he de fer... és que n'he de fer tantes de coses...

Google ens ofereix un bon sistema per tal de tenir a mà i endreçat "part del cervell":Google Bloc de Notas.

El Bloc de Notas és molt més que això. Amb aquest servei que ens ofereix Google podem gestionar des de qualsevol lloc, i el que és més important, i des de qualsevol ordinador els nostres favorits o la nostra agenda, és a dir, a Google Bloc de Notas podem crear totes les seccions amb comentaris inclosos i etiquetes per a fer més fàcil la recerca i fer-nos una agenda a mida.

Per a què us feu una idea us adjunto aquest link on veureu la següent classificació:

mostra bloc de notas

BLOC DE NOTAS: FEINA A FER
SECCIONS: GITIC, COED, SFE...
COMENTARIS:
PG / DESCRIPCIÓ: entrega classe A4 20 OCTUBRE+ penjar al bloc 3 NOVEMBRE
GG / Entrega treball síntesi COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC/ 29 OCTUBRE
ETIQUETA: coed, feina a fer, PG, GG, novembre, octubre, lectura, llibre

Per a què aquest servei de Google sigui eficaç només calen una sola cosa: tenir un hàbit d'ús.

dissabte, 10 d’octubre de 2009

ÉS LA MEVA VEU? (sessió 2, segona part)
Breu fragment dels "Tres porquets".


FENT UN PETIT TAST (sessió 2, primera part)
Tot jugant amb les eines que ens brinda la tecnologia.

No ens podem negar a l'evidència que les TIC i/o les NTIC ja formen part de les eines, una més d'entre moltes, que té el mestre per tal d'ajudar, acompanyar, guiar, etc. a l'alumne en el seu camí cap al coneixement de diferents matèries.
Per tal de ser uns mestres complets hem d'introduir-nos en el gran món de les TIC i anar fent petits tasts de les eines que ens brinden els programes que tenim a l'abast i que ben segur utilitzarem en un futur no gaire llunyà.
Nota: Veient com avança de ràpida la tecnologia potser els coneixements adquirits avui no ens serveixen de gaire... però la base ja la tenim!.


Exercici de retoc fotogràfic:


Imatge original. Fotografia del llibre "Els tres porquets" feta amb una càmera digital Sony Ciber-shot. (N'he reduït el tamany i la resolució per tal de poder publicar-la).


Els passos que he seguit per obtenir la imatge retocada final són:
01- Retall i gir de la imatge
02- Eina clonar per tal de treure la lluentor del flash.
03- Donar lluentor i contrast a la imatge.
04- Filtre/enfoc
05- Duplicar capa i retall de la caseta de fusta amb el porquet amb l'eina: Filtre/extraure
06- Aplicar a aquesta capa filtre/estilitzar/vent
07- Retall del bosc en una nova capa. Filtre/desenfoc/gaussià/1.5px
08- Retall del porquet que fuig en una nova capa + duplicar capa
09- Aplicar a la capa inferior filtre/desenfoc/moviment
10- Aplicar a la capa superior una màscara de capa amb un calat de 2 px
11- Correcció de contrastos amb l'eina "subexposar" i "sobrexposar"
12- Canvi de color de la roba del llop.
Passar la imatge a CMYK. Imatge/ajustament/corves (modificar les corves de color per capes fins a obtenir els colors desitjats. Per poder fer aquests canvis primerament s'ha d'haver seleccionat la zona a modificar amb l'eina ploma i fer-ne el traç vectorial i després la selecció).
13- Tornar a passar la imatge a RGB
14- Guardar com: format JPG. Qualitat d'imatge mitjana (7). Resolució 72ppp Mida:400x493px
Per realitzar aquest exercici he utilitzat el programa Adobe Photoshop CS2.


divendres, 9 d’octubre de 2009

M'HA DIT PORCA!
Semàntica i valoració

- M'ha dit porca!. T'ho pots creure? - va dir l'Ariadna -
- I què? - va dir-li en Pau-
- Com que i què? - va replicar-li enèrgicament-. M'ha dit porca!
- El porc i la truja, Ari, són uns animalons d'allò més nets i polits i a la cultura xinesa un excel·lent horòscop. Més d'un xinès n'estaria content de ser-ho.
- Primera: jo no sóc xinesa i segona: van molt bruts i fan pudor...
- Para el carro! No van bruts, es protegeixen de la calor i dels mosquits o, tu no et fas aquells banys de fang que tant t'agraden a les platges de Formentera?
- I la pudor?
- Tu no la faries si t'entaforessin en una habitació petita i poc higiènica?
Si tinguessin prou espai, no dormirien on mengen ni menjarien on fan les seves necessitats.
- Ja, i allò de "de porc i de senyor se n'ha de venir de mena" o " a cada porc li arriba el seu sant
Martí". Què me'n dius?
- És un fet cultural. Jo, si tingués la capacitat per canviar certes llicències lingüístiques malintencionades i sense cap fonament, hauria dit per exemple: "de rata i de senyor se n'ha de venir de mena" o "a cada polític li arriba el seu sant Martí". Ambdós si que són impurs, bruts, llardosos, ronyosos, merdosos i infectes però no pas porcs. Pobres porcs.
- Apa! que n'ets de ruc.
- Ja hi tornem a ser...


Les paraules canvien de "valor" segons la societat del moment i el context on són dites. "Impur", per exemple, no té el mateix valor ara que fa cinquanta anys o "merdós", segons el context, pot arribar a ser per alguns un insult i per d'altres una manera de referir-se algú amicalment.

Tant l'Ariadna com en Pau li donen un significat i valoració diferent al mot porc. La forma adjectivada, per a ella, és despectiva i malsonant i en canvi, per a ell, és amistosa i gairebé l'afalaga, ja que només li troba virtuts.

Però com determinem aquesta valoració?
És un fet purament de context, de coneixement, cultural?

dijous, 8 d’octubre de 2009

L'OBJECTE
Allò que ens defineix

Bicicleta
[del fr. bicyclette, íd.]

f 1 TRANSP 1 Velocípede de dues rodes d'un diàmetre sensiblement igual l'anterior de les quals és directriu i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.

Déu me'n guard de posar en dubte l'Enciclopèdia Catalana però el meu objecte és molt més que un velocípede de dues rodes. El meu objecte, el que em defineix, és més que un mitjà de transport o una "moda" urbanita que esperem no sigui fugissera (quan arribi l'hivern ja en parlarem). Per sobre de tot és una actitud, una manera de ser i de fer que diu molt de mi davant la Terra que m'acull, que respecto i que miro de mimar i cuidar. La meva bicicleta em dóna llibertat i em transporta, i no només a indrets llunyans o petits racons de la meva ciutat on la rapidesa d'aquest món no és benvinguda, la meva bicicleta em transporta perquè em deixa gaudir de l'espai i caminar amb ella quan vull uns altres ritmes. La meva bicicleta em diu com estic, em cuida i em manté alerta i despert. La meva bicicleta m'agradaria que també fos teva.