diumenge, 22 de novembre de 2009

SETMANA D'ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES
Conferències, visites a escoles, centres educatius no formals i serveis educatius.

Un cop acabada la setmana i fent memòria del viscut i après, reflexiono sobre tot allò que m'ha aportat cadascuna de les activitats que n'he tingut la sort de ser partícip. Algunes més vivencials i d'altres més teòriques però cadascuna d'elles ha deixat, dins els meu viatge cap a la docència, una empremta que recordaré sempre.

Abans de fer el comentari de cadascuna de les activitats m'agradaria fer una crítica, sempre constructiva per descomptat. Tema xerrades i/o conferències: entenc que ens haguem d'ajustar a les agendes dels oradors, centres, disponibilitat de sales i mil i un etcètera que desconec. Però fer dues conferències al mateix dia, consecutives i, a més a més, havent de creuar Barcelona em sembla excessiu. Pel que fa la resta... perfecte! (ja que he pogut anar als centres escollits, si no hagués estat el cas... també! ja que sempre se'n treu profit i més ara que comencem).

Per tal de no fer una entrada massa llarga, tot seguit, us exposo cadascuna de les activitats que vàrem realitzar durant la setmana.

Els enllaços són els següents:

dissabte, 14 de novembre de 2009

SEMINARI ENLLAUNAT
Retorn de "L'Elogi de la feblesa, setmana d'activitats extraordinàries, actualitat educativa, lectura en veu alta i no per aquest ordre.

Aquesta setmana el Seminari ha estat dens, dins la llauna no hi cabien més sardines! No és que haguem ampliat el nombre d'alumnes o que l'aula sigui més petita sinó que els temes tractats i la informació rebuda ha estat força i variada. Com va dir Jack l'Esbudellador, "anem per parts".

Lectura en veu alta:
Aquesta setmana els ha tocat a la Judit i en Sergi, que a hores d'ara, encara té els peus dins la galleda. La Judit ens ha llegit un fragment d'El secret de la Lena d'en Michael Ende, i en Sergi, Bitllet d'anada i tornada de Gemma Lienas. Aquesta setmana ho hem fet un xic diferent, un de nosaltres, l'Imma, n'ha fet l'avaluació personal de la lectura i en Sergi s'ha autoavaluat.. Hem parlat de la velocitat, de la posició del cos, l'expressivitat, les pauses i entonació, del to, de la vocalització, de la fonètica. Com podeu comprovar, a mesura que avancen les setmanes, cada cop anem treient més suc i aquestes aportacions també es noten en les lectures dels companys.

Actualitat educativa:
Ambdós articles d'actualitat van donar per obrir debats intens. En Sergi, la Vanesa i la Judit ens varen fer el comentari de l'article "Adiós a la buena letra" publicat al diari El País. Aquest article fa referència a la introducció de les TIC a les escoles i la seva repercussió. El debat es va centrar en si les TIC forçava la desaparició, a llarg plas, de l'escriptura manuscrita, dels problemes d'ortografia i escriptura, del mal ús dels correctors ortogràfics, dels joves del "retallar i enganxar"... i de com pal·liar tota aquest avenç tecnològic què a les escoles, creiem, va a una velocitat inadequada. Per una altra banda, en Guillem, la Georgina i la Noa, ens exposaren una nova llei que vol introduir el govern del Sr. Zapatero i que de ben segur portarà molta cua. El tema en qüestió és el de perllongar l'edat obligatòria d'escolarització fins a la majoria d'edat. Tema complex, candent i d'actualitat ja que va ser, també, posat a debat a l'assignatura de COED
.

Retorn treball "Elogi de la feblesa":
L'Imma va posar les coses al seu lloc pel que fa als treballs. Comentari general i consells on cadascú extreia les valoracions oportunes i es donava per al·ludit si calia. En tot treball sempre es pot dir alguna cosa més, anar més enllà i intentar il·lustrar-ho amb cites ben referenciades. Defugir del tallar i enganxar i, si es fa, no es pot fer servir fonts d'una altra persona i no citar-la. Evidentment, respondre allò que es demana i valorar, quan calgui, fer una introducció i/o una conclusió. Seguir la normativa pel que fa a citacions, portada, bibliografia (no es considera bibliografia allò que hem llegit i després no s'ha inclòs al treball) i un bon consell: deixar refredar el text i revisar-lo uns dies després.


Setmana d'activitats extraordinàries:
Bàsicament hem fet un repàs i hem acabat de concretar els centres educatius, xerrades, etc. que hem d'anar durant la propera setmana. L'única cosa que us puc avançar és que promet ser una setmana d'allò més interessant i que ens aportarà un munt d'experiències noves molt engrescadores i profitoses en aquest viatge cap a la docència.




dijous, 5 de novembre de 2009

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES
Llegir, parlar, escriure i escoltar.

Fa temps que hi penso però la veritat és que mai ser per on començar. És un tema de gran complexitat i molt extens.

Si miro endarrere i faig una repassada a tot el que hem anat veient a l'assignatura de COED descobreixo, perplex, que gairebé no sabem ni llegir, ni parlar, ni escriure i ja no dic escoltar. Com us comentava fa uns dies, en aquest olimp de les habilitats lingüístiques només hi viuen un grapat d'afortunats tocats per una mà divina -digues-li mà, digues-li creativitat- i un domini d'aquestes habilitats, no gens fàcils, sense oblidar-nos, evidentment, de la llengua -pròpia o no- que és indispensable.

Un dels primers exercicis que vàrem realitzar va ser anomenar quines haurien de ser les característiques d'un bon comunicador. Passades les setmanes i amb un coneixement més ampli, degut, entre d'altres a les lliçons rebudes i a la lectura de Com parlar bé en públic (RUBIO, J. i PUIGPELAT, F. 2007. Barcelona. Ed: Mina), puc arribar a sintetitzar quins serien aquests trets característics del bon orador o del parlar, amb les lliçons de lectura en veu alta de Seminari podria arribar a dir les d'un bon lector, amb els exercicis de descripció les d'un bon escriptor ara, les d'un bon oient... em sembla que encara ens manquen unes quantes lliçons.

Tampoc no voldria deixar d'esmentar la comunicació no verbal i la seva importància, gran importància, com és desprèn del capítol Gramàtiques del silenci. (SERRANO, S.(2009). La festa dels sentits. Bardelona: Ara Llibres)

No. No penso fer cap resum de les lliçons però si que m'agradaria reflexionar sobre el que ens aporten aquests nous coneixements en el nostre camí cap a la docència independentment de saber, millor o pitjor, la definició o característiques de cadascuna de les habilitats.

Vés per on l'habilitat més important, que crec que hauria de tenir un bon docent, és la saber escoltar i no només amb les oïdes sinó amb tot el cos. Demostrar a l'Infant, amb una escolta activa, que estem allà per a qualsevol cosa i sempre disponibles. És una habilitat que trobo fonamental en qualsevol relació i pel sa funcionament bàsic de l'aula o d'una comunitat.

Si en la mesura del possible des de totes les persones i institucions involucrades, directament o indirecta, en l'educació dels Infants poséssim més èmfasi en aquest aspecte el món seria un xic diferent.

Evidentment, saber parlar seria l'altra habilitat indispensable, totes ho són, d'un bon docent. Un saber parlar amb majúscules, ja que expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, a priori feina fàcil, és més difícil del que sembla i això que tots o gairebé tots parlem però, parlem de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa?

Aquestes dues habilitats, si bé és veritat que es poden perfeccionar, al meu entendre pertanyen més a la vessant social que no educativa, és a dir, a saber llegir i a escriure ens ensenyen a l'escola, però qui ens ensenya a parlar i escoltar? Sí que és veritat que hi ha una sèrie de valors, que es potencien a l'escola, que fan referència a aquestes habilitats però un cop traspassem les seves parets i sortim a l'exterior aquestes habilitats i valors es van perdent, s'escolen per alguna petita escletxa i van a parar a un racó fosc i gairebé inaccessible del nostre cervell. Llegir i escriure, qui més qui menys, sap fer-ho però parlar i escoltar en tinc els meus dubtes.

Aleshores, cal aturar-se i preguntar-nos si aquesta és la societat que volem i que poden fer els mestres i les famílies per tal de re-direccionar uns hàbits i comportaments que no ens porten a bon port.


EINES DE SUPORT AL PENSAMENT (sessió 5)
Publicació d'un mapa conceptual amb l'eina CMaps

CMaps és un software per a realitzar mapes conceptuals de manera ràpida i senzilla. Un cop enllestit el mapa, aquest el podrem guardar com a imatge -format JPG per exemple-, format web o PDF, segons l'ús que en fem.

Un altre dels avantatges d'aquest software és el de poder accedir a servidors CMaps, servidors disponibles a la xarxa on podrem trobar una gran quantitat de mapes conceptuals que podrem utilitzar.

La imatge següent representa, gràficament, la interrelació entre conceptes de l'OCI
.



Nota de l'autor:
Ja sé que el cinc va abans del sis però quan estàvem a punt de guardar el nostre mapa l'ordinador ens va jugar una mala passada i vàrem perdre l'exercici.
Disculpeu el desordre. < ;P


dimecres, 4 de novembre de 2009

FÒRUM MUNDIAL DE LA TELEVISIÓ INFANTIL.
Entrevista a Guillermo Orozco. Professor i Investigador del Dpt. d'Estudis de Comunicació Social de la Universitat de Guadalajara (Mèxic)

En aquesta entrevista, dins el marc del "Fòrum mundial del a televisió infantil", el Sr. Orozco respon a una sèrie de preguntes relacionades amb l'alfabetització de les audiències, com s'ha d'entendre l'educació en mitjans dins l'estructura actual escolar, les responsabilitats de la família, l'escola i el mitjans, si l'educació en mitjans pot contribuir en els processos d'innovació educativa i com es pot integrar l'educació en mitjans en una estructura escolar tan tradicional són alguns dels punts que tracta aquesta entrevista.

Segons el Sr. Orozco cal un aprenentatge per part de l'audiència, és a dir, de la mateixa manera que amb l'entrada de l'ordinador i internet, qui més qui menys, ha fet algun tipus d'aprenentatge, en el cas de la imatge, ja sigui TV o cinema, no ha passat el mateix i creiem que la sabem interpretar ja que les reconeixem i donem un significat degut al seu codi universal.

Hi ha coses que no veiem i que influeixen, en gran mesura, en les nostres interpretacions. Els moviments i posicions de càmea, subtileses de llenguatge, les hores d'emissió, la descontextualització, etc. petits detalls que requereixen un aprenentatge que no hem tingut. Un altre exemple molt clar és el principi de representació, quan mirem un telenotícies no veiem la realitat sinó una representació. El càmera selecciona la realitat.

Hem d'aprendre a agafar carta distància i ser crítics.

És una tasca de tots, família / escola / empreses mèdia, la relació que hem de mantenir amb el mitjans, però és ben cert que la major part de la responsabilitat recau sobre la família i l'escola.

El que fem o deixem de fer incideix en la relació amb la TV o les noves tecnologies. Factors com la manca de comunicació familiar, pares que passen moltes hores fora de casa, etc. fan que els infants mirin més la TV o juguin als videojocs. La família ha de posar límits i temps de visionat.

L'escola no pot quedar-se'n al marge i ha de preguntar al seu alumnat quin tipus de programes miren o quina és la música que escolten per tal d'intervenir de manera positiva. Si no ho fem així deixem que sigui la tecnologia l'únic referent. Família i escola han de caminar de bracet.

Els mitjans de comunicació no poden quedar-se'n al marge perquè, o vulguin o no, eduquen i cal obligar-los a assumir aquesta responsabilitat. També és veritat que s'han fet alguns intents a la ràdio i a la televisió en aquest sentit. (El programa "Digui, digui" de TV3, "Història de Catalunya" o els making off de les pel·lícules són un bon exemple).

Els Sr. Orozco ens parla, també, de les noves tecnologies a l'aula. No només pel fet de dotar de mitjans tecnològics els centres docents està tot fet. Darrera, ha d'haver-hi una perspectiva pedagògica. La imatge sempre s'ha pres com quelcom complementari a la paraula, escrita o parlada, del professor i no se li atorga el valor que té per ella mateixa. Cal que hi hagi un replantejament seriós en aquest sentit i dotar a l'educació d'aquesta perspectiva lògica adequada ja que la construcció del coneixement no és igual a través dels llibres que a través de les les noves tecnologies.

Queda per recòrrer tot un camí d'acció pedagògica que comença per l'alfabetització múltiple (audiovisual, digital i pedagogia de cada medi), dissenyar una sèrie de competències per saber si som analfabets mediàtics i posar-hi remei amb una perspectiva pedagògica adequada. Els nens d'avui dia no venen amb el xip incorporat i ser autodidactes no és suficient i té certs límits.

dilluns, 2 de novembre de 2009

COM FORMIGUES,
COM MOSQUETERS
.
Qui ets, tu? Segona part. La descripció escrita.

Com formigues que fan camí, arrenglerades, ben arrenglerades. Una darrera l'altra, amb una col·locació i posició gairebé perfectes dignes de soldats d'elit que més d'un Sergent voldria per a les seves files. Cadascuna sap on ha d'estar, quin és el seu lloc i la seva funció. No és pas fàcil, no. Saber el lloc, quin és el teu lloc i que fer, denota un gran coneixement d'una mateixa i el seu context. Com la seva barbeta -incipient barbeta per a alguns- i de les seves patilles -poc masculines per a d'altres-, gairebé perfectes. Brins col·locats acuradament.

Com mosqueters, meticulós en la seva feina, en la rectitud en les seves idees, en la tenacitat en les seves accions. Amic dels seus amics, amant d'una bona taula i la sobretaula, honest, lleial, una mica presumit i de forts valors.

La mà, de pols ferm, fa lliscar la fulla suaument per la fesomia cuidada i va dibuixant la fina línia que separa la galta de l'orella. Un cop arriba al mentó, calcula, amb exactitud goniomètrica, l'angle exacte per perfilar una barbeta digne del millor dels mosqueters. L'Àlvar exhibeix, orgullós, la seva tríada.